Eleccions.
Ha arribat l´hora de que els candidats a Reis Mags ens escriguin la carta. Màrqueting, photoshop, tendències d'opinió, publicitat, enquestes i maquillatge a quilos per a que escollim el "millor" venedor de motos. És l'hora de tornar a interpretar entre linies per acabar descobrint que estem gobernats per una panda de garrulus reflex fidedigne de la societat on han nascut. Pero, pobrissons, no en son culpables. Els nostres líders no poden evitar ser víctimes. Un producte de consum tant volàtil com el paper de cuina o la tele a través de la qual els coneixem. Un producte que ha de ser "top sales" al preu que sigui. Ja sigui a través d'una caricatura al Polònia, o gràcies al joc brut, la tergiversació, la mentida o la descualificació de l'altre. El preu del "joc polític" de llarga distància, necessàriament significa que la ètica i la veritat passin a un segon terme. No hi ha termes mitjos. És el preu que té ser un bon líder demòcrata. Si jo creiés en aquests Reis Mags, el primer que els hi demanaria, seria que em deixessin escriure la meva propia carta ... i segur que em portarien carbó.
Ea pues! Lo prometío es deuda.