A la parada del Bus i al Metro. 

Al tren. 

Estudi sociològic en tota regla d'aqui cap allà i d'allà cap aqui. 

Olors, humors, amors. 

Confortable en la bombolleta del teu cotxe cada dia. D´anada i de tornada. 

De nit n´hi ha menys.

La vol vostè de dia de cada dia, o de cap de setmana?. Obligatòria o voluntaria? 

Perquè al telecadira la gent no fa burilles?

Al videoclub els diumenges per la tarda i també buscant bolets. Hi ha massa gent al bosc, i el bosc se´ns fa petit... 

Al Barça, als concerts, en l´Oci de pagament. A Ca´n Vilaró encara que només hi hagi una persona... sembla que els hi moli.

Al cine el dia del pobre.

Cues...

Menos libres que lombrices en los tiestos del balcón, 

queremos, más y mejor, vivir en una ilusión.

Libertad de cinco estrellas, estereotipos encadenados,

cláusulas de no-renuncia, nuestra vida en un contrato.

Muy deprisa y estresados, preocupados y  encegados,

por querer tener aquello que nos da derecho a ser.

 

Quiero el coche que me lleve al atasco del deseo.

Ser más igual que los otros para así ser muy feliz.

Democracia chapucera, masa que mandas nada:

te sientes muy libre y dueña de tu propia estupidez.

Oh gusano en tierra fértil, oh ser vivo funcional!

Tu significas lo sabio y el sentido existencial.

 

 

Reprendre el fil de la vida quan el més calent sembla ser a l'aigüera. 

Hi ha qui diu que totes les històries son grans, si un vol que ho siguin.

 

I també diuen que les grans històries mai acaben; que viure és un "work in process" necessari per aprendre que estem aqui. 

Arriba un nou any, miro enrere i miro endavant... Deu n´hi do. 

Tots plegats som un compendi de camins ben curiosos.

I miro a l´ara, a l´avui. No hi ha receptes màgiques ni pocions miraculoses.

En el meu cas em miro el melic i veig que és força net.

Estic bé, estic aqui a vegades.