Sunday, December 13, 2009

Tuesday, November 17, 2009

Pirates o Robin Juds?

I xinst va sert com al nostru bon llaurador cibernètich, aquels a qui deien pirates li caieren millort. I no els veié més malvarts que quells qui es fan dir bons. I recordà que tot depèn del cristall amb que es mirin les coses. I que a vegades els cristalls son tant foscos que no et deixen veure més enllà dels nassos. I que llòs quen diuen “legalitat” sovint no és res més que un pou de gran merderada i pudor.

I pensà en qui és més pirata, si aquell que expolia sistemàticament sense considerar res més que la pròpia butxaca, o aquell que expolia a l’expoliadort.


Saturday, October 24, 2009

Cliclocliclac clicliclocliquec cliclo cliclac.

I xinst va sert com el nostru intrèpid ‘mitch, el contradictori Pagès Cibernètich,  es llevà suart  i fet caldupollurt,  doncs somnià que tremolàven els carrerts.

Veié maquinotes dominant,  i allò que habia estat forjat ab temps, necessitat  i imaginació, era substituït per normativa urupea, estudi tècnich  i criterio uniformador.

I a Uropa, qués un lloch lluny pro prop com la Santisima Trinidad, tutom ballava al mateix pas: UN dos, UN dos, UN dos. I veié quels homos ja no u eren, eren productors cecs de coses. I n’hi ha un que fa sabates a Madrit que ens vol salvart i té un plan, un pressupost i  uns terminis. I tot s’ha  de fer ràpit, que quet senyor treu els dublés tant de ràpid com els dona. I depressa, no ens ho mirem gaire, ràpit ràpit, brillu brillu.

I veié la plaça dels peixos liposuccionada i farcideta de botox.  I el pi mirant-la raru de reüll. I els peixos de la plaça en processó cap a l’hermita de l'Alegria demanant el diluvi universal. I les escales de la Biblio despedint-se dels veïns, i els veïns ballant el ball del Màtrix ab els ulls tapats. I a les escales de l’església, els Ànecs de la bassa de Can Matas fent-se la foto per guanyar les properes municipals amb un cartell a darrera afirmant  “Un govern de gent propera”.

I l’ inefable, l’ espontani, el rauxat llaurador de terres, de cop recordà que en el seu somni, només en el seus somni, éll col.laboraba en la disbauxa generalt fent d’informadorlt. I es veia aconsellant als carrers ser còmodes, i suggerint a les escales velles d’emigrar a Cuenca, que diuen que llaunst  hi van bé.

I lorinst loradonst… el cuentu de mai acabart.

 

Friday, September 25, 2009

I fou en Setembrelst, temps de núvolsts i plujelst que l’amich ciberpagès nà llaunst les vinyelst a veremar, qués el ques fa en queixes dates. I es feu un fart de collir gotims de raïmlst, i sa ronyonadal bé que quedàlst mirant a Cuenca, que diuen qués un lloch tant i tant dallòs de lluny.

I conegué un amich Ecuatorià moreno ab cara de sargentuls, i un altre de Chilert ros com el blat, i un tal Juseín que n’era negrot i collia que semblavart que ho pogués fer tot ell solert. I n’hi habia una que se’n deia Jara, guapa i peludalst perquè si, i un Wilfredo, i un d’allà on es fan els purus i es balla tant de molt, i una intrèpida Lia ben indígena del lloch aquest on som.

I el nostru amitch pensà en llò dels nacionalismelst. I en la cosa queixa de les banderetes i els himnelst i els discursolst i les independèncielts. I vié que quest mon nostru tant de petit n’és avui com de dependent. I que el que no arriba d’allà on la gent menja ab palillos, va cap llaunst on la gent mastega Xiclert. I que tot queda xinst barrejart en questa bola on vivim.

I pensà en les pàtries putes, les banderes brutes, les fronteres mortes i en tot allò que canta la diferència dels uns i els altrislst pel fet de ser de tres pobles més enllà. I tot per a mi, i a vosaltres cus donin pel culst ab una canya esquerdadart ben de molt.

I  rigué pensant quant d’estupilts que som mirant-nolst al melich nostrul, pudent collir la vinya tots juntets i xerrant i rient i cansant-nos-hi tant i tant.

Wednesday, April 29, 2009

Fou en quell dia estiuench quel excelent homo rústic, el passota còsmich, l'animal bíped caminat de camins, nà fins llàls nou pins, dalt la montanya, ab gran tèchnica mastegadora de fonoll. 

No se sap ben bért si fou inspirat per quela visió del gran contagi humà a dreta i esquerra, o sentint la remor urbana, que escrigué ab un pal quets versos al terra mateix:

 Som vaixells a terra ferma

Capitans que dubten molt

Bússos en aigues negres

Monjos en combat a mort.

Som astronautes porucs.

Pollets caiguts d’algun niu.

Som tot allò que no hauriem

i de fet som ben jolius. 

Caminem cap un lloch d’enlloch,

volem el que no és aqui,

ens menjem el mon que se'ns menja.

I ens mentim per a no patirt.


I diuen que habent cabart questa gran rima, l'amich pagesot es feu una bacainota del quinze.

Lorinst loradonst quet cuentu ´cabart n'és.

Saturday, February 07, 2009

El poema ben totnto

Que fou un nap?
potser una col?
fou una mena de corriol?
Fou un present ?
un vol d´ocell?
Una gran joia i un bell moment?
Fou un instant?
Un gran "tachán"?
Fou un chupitu de pacharán?

Sigué llaurant
passà volant.
un colomí
passà rassant.
I sáturà
tot confiat
I de les bledes
en feu un nyam.

I al gran pagès
tot ben entès
tant gran patilla
li feu el pes.
I el deixà fer
-vès que hi faré-
I amb l´arrosset
no et cuinaré.