
El Xandrisme, la corrent estètica i filosòfica que predica la creativitat malgirbada i honestament improvitzada, gaudeix avui de cert apogeu en entorns de caire lliberal.
La corrent Xàndrica, encara que hi ha estudiosos que la defineixen com a marcadament mediterrània, no contempla fronteres ni creences politico-religioses, i és aclamada com a revulsiu en contra de la ment ego i el pensament únic.
Do mang Je, la casa del somni Taoista, a través de rajoletes de paret tant nostrades com aquella que canta "Aquí hi viu un de l'Espanyol" impulsà el moviment Xandri més enllà de tendències i modes.
Un nus on hi hauria d´haber un llaç, un torneig de ping-pong on els finalistes han de buscar les pilotes perdudes sota els cotxes aparcats mentre els jutjes prenen carajillus, o un empalme elèctric fet amb cel.lo poden mostrar el grau xàndric d´aquell qui ha realitzat l´obra.
Hi ha vertaders mestres dins aquesta escola, pero és precisament el punt no-teòric el que l'universalitza. Hi ha qui afirma que existeix el Xandrisme "Xic", pero en essència el mestre xàndric requereix de cert grau d´inconsciencia, deixadès o passotisme a l´hora de realitzar la seva obra.