Triceratops

Ahir vaig sortir a córrer i vaig passar per un carreró on no hi ha cap altre trànsit que els cotxes que hi aparquen. A peu tampoc hi passa ningú, és un raconet tranquil i solitari ondita comunitat de veïns.

Era fosc, i allà, asseguts sota un fanal del carrer, hi havia dos nens, extranyament sols, concentrats jugant amb les seves pesepés.

Vaig pensar que potser els sorprendria, inclús em va passar pel cap la possibilitat de que s’espantéssin al veure’m sorgir de la penombra corrent.

Pero la cosa electrònica va guanyar a l’instint natural, i ni van aixecar el cap.

I si enlloc de ser jo hagués estat un triceratops? i si hagués sortit un bopesponja o un darvader disfressat de jelouquiti?