Thursday, August 28, 2008

Great tales of the XXI century.

... i aixinst va sert com el pagès cibernètic va ribart a lort, va enchufar elrec autumatic, i mentre les mongeteres creixien, declaraba el seu amor a una noia eslovaca amb el uifi que pillaba dun veí amb el seu portàtil d´última generació acabat de comprar al PC city...

- Oh progrés! - pensà ell- gràcies a tu em rasco alegrement l´entrecuix sota la figuera, no com el méu revesabi que va conèixer a la seua dona tot carretejant sacs de patates amunt i avall.
- Oh tecnologia! - continuà exclamant-se mentre buscaba equivocadament una icona en forma de cor en el panell "preferencias"- gràcies a tu puc produir mongetes i teclejar les carns de la meva futura muller a l´hora!
- Oh economia! - s´exclamà mentre veia com na Anushka Seminova (dels Seminova de la Bohemia occidental) es començaba a descordar la camisa sens pudor confiada de saber que ja habia trobat marit -pensaba ell-.
- Oh política! -cridà maravellat en veure la gràcia del gest d´ella mentre es desabotonava la camisa-, em dones la llibertat d'estimar més enllà del límit de les meves terres i el méu coneixement!
... i aixinst va sert com el nostre amic, l´increïble pagès cibernètic, va descobrir que allà on hi habia d´haber pit hi habia pel. I encara que diuen que "llà on hia pel hia legria", de repent la cibernètica se li va fer com a feixuga.
... I diuen que aixinst va sert com el genial pagès cibernètic, en aquell agradable dia primaveral, vapagart lordinadort, vapagart el rec autumàtic, i aixada en mà va preparar els solcs per a que l´agüia corrés com li va ensenyar el seu avi.
I colorinst coloradonst, aquet cuentu sea cabado.


Sunday, August 17, 2008

L´istiu a la bassa.

Les carpes estan tranquil.les.
Rumien al fons, movent-se lentes com ho farien vaques en un prat.
Una groga, una carbassa, una negra i un altre ... gris?.
Despullat, amb els peus a l´aigua, busco fruits entre les branques d´un alvocater gegant.
En Manu em renya quan m´hi tiro de cop, i les carpes s´amaguen espantades a la cantonada de sempre.
L´aigua és transparent com els ulls d´algú , i freda com l´hivern a algun lloc on hi faci molt de fred. El vas és petit; però no hi fa res, perque de tant freda que és no ve de gust fer d´Ester Williams. A la bassa t´hi has de sucar com un melindro.
Efecto Megatrón. La tita es contrau i les cèlules s´activen. Tot el que hi ha en tu vol sortir de l´aigua "a la voz de ya!". En Manu lladra donant voltes a tot drap per la corona del vas.
Fora l´herba rassa fa d´estoreta, i els arbres em protegeixen del vent movent-se d´un costat a l´altre.
Els amics xerren i el solet m´abraça.