Monday, December 29, 2008

Mars attacks !!

I diuen que fou xinst quel nostru inefable Pagès Cibernètic, homo instruit en la escola de la vida, es llevà quell dia pensant en lo malson més estrany que via tingut en molt de temps llàunst. En la famosa “conspiratio marcianibus somniatta”, éll mateix ens u relata xinst (extracte del document):

1.1-        -“ () Anava d´uns marcianus chatarrerus galàctics que vivien en un planeta verd i bonic, d´agüies transparents i netes, ab molts d´animals i plantes, i tot i tot tant i tant bell i bé de bò de veres (). I quests marcianus, que n´eren chatarrerus prò no tontos, feien creure als terraquis i a gents d´altrus planetes que ben important n´era de fer gastu i anar omplint els cuntainers grocs, verds i blaus. I les piles també llà on toca. I posaven deixalleries per tot arreu, on, a més merda hi deixes, més contents se´t posen ()”.

2.9          - “I els aliats dels marcianus extraterrestres eren aquels ques fan dir governants ()”.

2.10       - “I a aquella manera de funcionar li´n van posar un nom ben de bonich: Reciclatge”.

5.3  - “I després ells (els marcianus), tant vius n´eren, que recollien la purqueria selectiva de tan en tan quan els hi faltaven dublés i es forraven venent-la més enllà de la constelació d'Orion (). I així, ells, que tontos pas de ser-ne, de treballar gens de ni brot. I naltrus de pencar com a Ases, i tot llardós i fet malbé i rius i mars i aires nets ni de lluny curanta pobles”.

7.7         - “I ab els dublés quels marcianus extraterrestres feien a cabassos ab nostrus desperdicis, podien nar de vacances a un lloch quels hi grada tant allà a Casiopea. On dones blaves vestides fins les celles, lletges a parir hi ha dues, i un bingo n’és també, i a ells molt quels i grada xòs ()”.

9.6    - “I su passaben bé i reien els marcianus a costa de la suor dels homos i el desgast dels planetes atjens”.

11.1   - “I el seu planeta era verd i bonic sempre, i en fruïen i en feien bon gaudir mentre el restu de les galàxies curraba per a ells com a negrots Maresmencs”.

Tuesday, December 16, 2008

Friday, November 28, 2008

CRISIS

I fou mirant als ulls d´aquel homo empresari, quel nostru mestre camperol entengué llò quen deien “la crisis”. I hi veié ansietat, nervis, i gran dubte. I hi veié també vertígen, insomni i patiment.

I hi veié el no Sabert.

I fou xinst com lo “Pagès Cibernètic” , que quell dia s´havia llevat trempat i clarivident, afigurà que gran bufetada arribava, perquè gran era l’altura desdon havia de caure tota quella manera de no entendre. I sentí pena veient quels homos no guaiten l'origen de tanta miseria i tant de desmadre.

I recordant que una taronja no pot ser exprimida sempre, descubrí que la renuncia i la humilitat habien de ser apreses a les dures o a les madures per quells ques fan dir l'occident. I intuí també quel preu quels homos haurien de pagar per tanta disbauxa petit en seria pas, doncs mai els habia faltat el plat a taula i ploràven només dimaginarsu.

I entengué que llò quen maldeien “crisis”,  era tant de sols un altru pas necessari per nar ‘cabant la cultura dels dublés, el desparrame, el tenirt, i el conèixert sense Sabert.

I xinst va sert com, veient les barbes d´aquel empresari pelart, l’august “Pagès Cibernètic” anà a remullart les seves allà a la bassa de l´hort.

I culurí culurat…

Friday, November 21, 2008

FEisbuc

I xinst va sert quels companys cibernautes del bon “Pagès Cibernètic” el convidaren al facebook. I fou xinst que pensà que pudé valia la pena deixar un ratu els naps i treure-hi el cap.  I passà que per entrar quel llotch de linternet li demanaren dades personals.

I les donà.

I després li preguntaren si volia enviar un mensaje als seus amitchs. I ell digué que ca, que per xòs estaba llaunst. I li demanaren el seu correu lectrònic i la contraseña per puderu fer.

I fou.

I li digueren que llegís les condicions d´un contracte i que aceptés. I sense miraru gaire perquè era tot llò llarg, avorrit  i ell nava per feñia, que fou que acceptà.

I entrà en aquell mon digital. I hi posà una foto seva, i una de de la calçotada en familia. I aparegueren amitchs que tenien altres amitchs que tenien més amitchs. I les preferències de cada un. I tot era com un infinit palangre de pescar lluços amb l´arbre genealògic i sociològic de cada lluç. I llaunst aparegué gent del jardí d'infància i de l´escola i l´institut i la unibersitat i amigues i els seus fills, i nobies i exnobies i complets desconeguts. I tots es feien dir amitchs.

I el bon pagès veié que ben poc tenia per explicar llà.

I quell homo escurat de memoria pel que fa a numbrus, recordà quel seu passuord eral mateix a tot arreu.  I se sentí estrany perquè veié que si estaba a ca´n feisbuk, com en una presó, les seves cartes i la seua privacitat no serien mai més seves.

I es preguntà el nom real del gran desvirgador d´intimitats. I es preguntà qui és que pot comprar tantes maquinotes per guardar la informació de tanta i tanta gent de tot arreu. I es  preguntà d´on feien els dublés per fer el negoci.

I recordà per a qui estan fetes les lleis, i quels homos dormim als llorers. I veient quels rabes del seu hort s´havien de regar, i dient-se que llò era una merderada de gran pudor, volgué desaparèixer totalment d´aquel llotch, i fer desaparèixer les seves dades per no treure-hi el cap mai de més.

I veié que no es pot.

I culurí culurat el pagès se sentí enculat. I diuen que xinst va sert que jurà que quell abus no quedaria xinst i començà a buscar un Sanchu Pansa que l´ajudés en la croada contra l'abusador.

Friday, November 14, 2008

Bodinstitut

Passaren dies i les cols creixeren. Ses patateres, ufanoses com adolecents, eren atacades per legions de cargols inclinats a sabors tendres. Expliquen los relats de lo magèstic “Pages Cibernètic” que fou segut a l’autobus i “d’humores irritabilis” per xonst dels cargols, que ribà a ses orelles la xàtxara més inaudita qel repertori  humà lin via ofert fins al moment:

Eren Filla i Mare. La primera, jove i graciosa com ses pateteres, sostenia tot mastegant un xiclet ansiosament que precisaba un blanquejament dental i una talla 90 de pitam. La segona, dona sumament comprensiva ab escot sospitosament jovenívol, li´n respongué ab afectació pedagògica quel seu ajut econòmic depenia dels resultarts als exàments finalts.

Diu el sabert populart que fou xinst com el nostru benevolent especiment rural, home més inclinat a la rauxa que al seny, sorprès per tal mostra de descontrol general, s’inclinà vers sa finestra. I diuen aquels cu saben, que fou de manera gens subtil que gasejà ab intensitat poderosa els dos subjectes bípeds femenins de ben deprop.

I xinst va sert com sens dir res, gràcies als megapoderts intestinals del fabulós “Pagès Cibernètic”, quells dos sers despistorts van veure la ium. I fou xinst que l’una esdevingué estudiant exemplar i dona de seny. L´altre, a partirt d´aquel moment, tingué una existencia dedicada al trebali social, a conrear patateres allà on veia un “bodintstitut” i al boicot, íntim pero ferm, de ses multinacionals perfumeres.

I Lorinst loradonst …

 

Monday, November 03, 2008

JALOUIN

Explica la tradició oral que trucaren a la porta del lloch on vivia en mestre llaurador.

- Truco o tratorts? – digueren quan sa porta obrí.
- Com? Digué lo mestre llaurador
- Truco o tratorts? – repetiren una munió de bípeds baixets i innocents.
- Que què? Que com? Digué el tal “Pagès Cibernètic” sens entendre què deien quels mocosos disfressats ab màscares plàstiques de morts, calaveres i monstres.
- Si me´n dones un dolç jo no te tiro ous ni t´embruto la façana- Digué un dels marrecs- Avui n’és jalouin!.

I diuen que xinst va sert com lo rocambolesc “Pagès Cibernètic” entengué ben poc d´aquel joch. I diuen los que saben u que va passar que, espantant-los amb el seu posat més amenaçador, els posà a collir bledes llà l´hort fins a fer-se fosc tal i com anàven disfressats.

I diuen els contadors de contes, que un cop cabada la feñia, els hi regalà verdures i un bon tros de regalessia. I diuen que xinst fou quels marrecs, després de tal experiencia terrorífica, es dedicaren a ballar Sardanes en cada aplec del poble, i a fer castells de manera free-lance a cada trobada oblidant-se per sempre d´aquella festivitat sens cap ni peus.

I lororins lororanonst… quet cuentu sacabado.

Sunday, October 12, 2008

L'astenia tardorenca

Diuen que fou en quells dies, amb el nostre llaurador intrèpid enfeñiat amb la sembra d'Espinachs, amb el pais sencer posant espelmes a la Mare de Deu de ses Hipoteques, amb ses families buscant un coixí on amagar els estalvis, amb el govern volent rescatar els pobrissons bancs i amb els amics del BBVA anunciant que el benefici net del trimestre anterior era de 1951 milions d´eurus, que els freds van nar rribant.

Tot hom sap que quan els freds rriben tot va més lent, com ses tomaqueres. I encara que el nostru protagonista cibernètic mai perd la seva audàcia, se sentia potser quell dia com quells que fumen pedres morunes i porten ets ulls com granotes trepitjades per carros.

Diu la llegenda que sentint-se xinst de lent, en mestre llaurador segué llàl marge quell dia tardorenc tot veient-les passart. I fou xinst que passà un ego més ignorant que el séu, un d'aquells que manega dublés sens cor i sens estómac, i li´n proposà un negoci fàcil i sucós tot afirmant-li-ho-hi ques forrarien amb quella operació. I fou xinst com quell arrogant homo dels dublerts li´n menjà s´orella proposant fer un aparcament per a camions als seus horts. I xinst va sert com de tant insistir-li amb màrqueting d´ESADE, estadístiques estèrils i resultats sense ànima, que el nostru heroi oblidà la seua astenia tardorenca.

I diuen els vells escrits, que a l´inconmensurable Pagès Cibernètic li'n arribà un superpoder maravellós vingut d'allà on no sona. Explica l´epopeya que engaltà cada un dels forats del nas d'aquell de la corbata amb els seus dits index i cor (extranyament anomenat també cordial) i, oblidant el precepte de l´amor compassiu, acompanyà d´aquesta manera al senyor de la gomina fins al marge de la bassa fent-lo caure dinst.

I xinst va sert com quell homo dels numerus i el màrqueting, sobtat per la gelor d´aquell aigua verda pero bona va esdevenir bo. I xinst fou com des d´aquell moment li donà per a plantar bròquils si era tardor, o mongetes a la primavera, allà on hi veia un pàrquing.

I diuen els vells d´aquel lloch que fou xinst, gràcies a aquestes rudes manerotes, com la última gesta de l'inefable pagès cibernètic fou cantada "allende los mares" per joglars i músics pop.
I culurí culuradu...

Saturday, September 27, 2008

El pagès i la paraula de Déu

I fou sense televisor, sense pasapalabra, sense vent del plà, sense noticiaris i aburrint-se com un molusc, que passà aixòs que s'explica quí:

Xinst fou que, gaudint de salut visual, el nostru ínclit protagonista llegí més. I expliquen les escriptures que quell home de poques paraules i accions sovint fútils nomenat pels altrus com "el Pagès Cibernètic" arreplegà el primer llibre que trobà n´el lloch dels llibres. I fou xinst que a la tapa hi deia SANTA BIBLIA. I es diu en cercles íntims que gafant-lo amb ambdues mans, l´obrí per la primera plana i hi llegí:

LIBRO PRIMERO DE MOISÉS - GÉNESIS -

1:27 // 1:28 Y creó Dios al hombre a su imágen, a imagen de Dios lo creó, varón y hembra los creó. Y los bendijo Dios y les dijo: Fructificad y multiplicaos; llenad la tierra y sojuzgadla, y señoread en los peces del mar, en las aves de los cielos, y en todas las bestias que se mueven sobre la tierra.

I quell homo d´ungles brutes aixecà la cella esquerra i pensà que puder allò que deia quell llibre era el perquè de tot plegat. Quels homens potser s´havien passat cuaranta pobles fent cas a quell Deu nostru senyor i que habiem fructificat com a cunills australians. I pensà que puder valia la pena multiplicar-se per zero durant un ratu i deixar xinst la terra i l´aire i l'agüia descansar de tant d´abús. I sens entendre totes quelles paraules que deia el llibrot, pillà lo diccionari i hi llegí:

sojuzgar.
(De so3 y juzgar).
1. tr. Sujetar, dominar, mandar con violencia.
Real Academia Española © Todos los derechos reservados


señorear.
(De señor).
1. tr. Dominar o mandar en algo como dueño de ello.
4. tr. Estar en situación superior o en mayor altura del lugar que ocupa otra, como dominándola.
Real Academia Española © Todos los derechos reservados


I fou xinst quel nostru amich cibernètic entengué que xinst no se podia anar pels llochs. Que qui sojusga els altris, acaba sojusjat. Que qui señoreja massa pot acabart a la guillotina. I que si el destí dels homes era sojuzgar i señorear tots els 'nimalots, era el destí dels homes desapareixer com les granotes de la seua bassa.

I diuen quells qui coneixen les ventures i desventures del Pagès Cibernètic, que tancà quell libre dels cristians, encengué la llart de foch per a escalfar-se els peus i cuinà unes carxofes ben dolces collides quell mateix matí.

i lorinst loradonst, quet cuentu cabat n'és....

Friday, September 26, 2008

La història del peix i la tele.

I fou llà a la platja de Montgat, plantat amb la seva nova canya de pescar comprada al decathlon, on queta feta esdevingué. I fou veient que ni ell ni cap dels cuaranta pescadors del lloch pescaven res, que nà a la peixeteria. I fou llà que demanà peix per al sopar. I llaunst fou que veié on havien pescat quells animals escamosos. FISHED IN VIETNAM - deia la caixa-.

I arribà a casa i posà el noticiari. I fou xinst que veié que tot era una merda, i que estaba tot poluit, o podrit, o desfet, o morit, o morint, acabat o acabant, cremat, cremant, extingit o extingint-se. I també veié que a un lloc que se´n diu Amèrica, com sempre, estaven acollonits. I veié que aquella por absurda cada vegada era més nostra.
I se´n adonà que aquell objecte plàsmic de pantalla plana, adquirit en oferta i en còmodes mensualitats a "Miri Miri Miró", no servia per res més que per a cultivar l´ansietat, la confusió i la por a domicili. I després ribaren els anuncis ocurrents i atractius i les mentides. I se´n adonà que llò adormia les ànimes.
I pensà en el peix pescat en un lloc on es passaven penes. I pensà en les bledes del seu hort, en la bondat de les seves mongetes, en els saltammonts (o saltamartinst) torracollons i en el colom que se li fotia els enciams.

I diuen que xinst va sert com quell mamífer, bíped de la raça dels homes i aprenent d´humà, gafà la Tele i el peix i els hi regalà a un negrot que collia pinyes llà prop. I fou xinst ques despedí de l´homo valent grimpador d´arbres. I fou xinst que li desitjà bon profit i ques venés aquell engendre malèfic als encants.

i lorinst loradns´t....

Sunday, September 21, 2008

Trobades en Cuart Menguant

... I xinst va sert com 'quell dia el nostro mestre va obrirt ets ulls amb es formatjo dins sa cavitat cranial.

Diuen els escrits que fou en cuart menguant: Aquelles dues ànimès xumaren birres com si fos l´ultim dia compartint raons i emocions. I de les birres passaren als destil.lats, i dels destilats a la locuaçitat pastosa, la sintaxi desendreçada, el cançoner dels Minyons Escoltes i als sentiments confusos i viscerals.
I al dia següent el nostre heroi se sentí culpable per haber-ho fet de nou.

Com que el saber popular ens parla dels laberints alcohòlics en que el confús es submergeix per a justificar les pròpies misèries, el nostre aprenent d´observador - sabent-ho- es lamentaba perque ho hauria d´haver vist abans d´arribar 'llonst.

Allà, al seu temple del descans, just a dos dits del séu alè, hi jeia un ésser més semblant a un protozou que a la voluptuosa reina de la nit anterior, amb qui suposava acertadament, no habien parlat de la teoria de les cordes com ell hauria volgut.

I fou xinst com la llum tornà a ell, doncs tot bon treballador de la terra sap qés en cuart menguant que s´han de plantar els turbercles.

I xinst va sert com el nostre fantàstic "Pagès Cibernètic", cometent de nou perjuri amb si mateix dient-se que era l´últim cop que s´embolingaba d´aquella manera, es vestí per fer feñia i marxà a l´hort amb un sac de patates grillades per a plantar-les com manen els astres.

... i lorinst loradn´ts ...

Saturday, September 20, 2008

Una Lliçó Rierenca

I fou xinst com, amb l´aixada a l´espatlla i els tomàquets i les mongetes al cistell, sortí xiulant i fent burilles de l'hort en un dia tant normal com tants d´altris.
I ocurrí que el nostro mestre taoista veié un tal que pujaba a tot drap Riera munt amb el seu Quad adquirit gràcies a incentius, rappels, quilometatjes, pagues dobles i dietes acumulades.
I diuen que tant ràpid 'nava el motorista, que entomà en Panchu, el gos del nostre llaurador cibernètic, enviant-lo a tumar pel cul de la tabanada que li´n va escometre.
I parlen les llengües, que veient el desastre desde més amunt, ni curt ni peretzós, el nostre resolut i heròic "Pagès cibernètic", es situà enmig del camí amb l´aixada en posició d' atac esperant l´arribada del gualtrapa.
I expliquen que el motorista, en acte reflex sense precedents, es desvià encastant- se en un pi pinyoner amb un estil també sense precedents. I explica la llegenda que de tant voluptuós que fou l´impacte, els pinyons que recollí de terra el nostre heroi en arribar allà on la moto fumejaba, estaven ja peladets.
I xinst va sert com el Pagès Cibernètic saludà el tal John (que encara tenia esma de dir ai- uix), apagà el contacte de la màquinota, i tot emportant-se les claus de l´andròmina començà a xiular la tonada que havia deixat a mitges mentre tornava a casa.
I colorins coloradn´st....

Monday, September 08, 2008

Ventures i desventures del Pagès cibernètic.

Explica la història que sigué nel any bisiest del senyor MMVIII, en una jornada estiuenca cap a les cuatre de la tarda, que el nostre trepidant aprenent d'humà pujava xino xano cap a l´hort. I diuen que va ser allà, en el revolt de queviures i foteses Navarro, on hi ha el fresc dedicat al 3% de Convergència, que quedà estorat per un fet catastròfic.

Uns homes sens dubte malvats, tapiaven amb mahons les portes i finestres d´aquella casa on havia viscut la tieta Güepa i on la sabatera del poble el proveïa de les seves sandàlies càmping de color blau cada dos istius.

- Llamps i trons!- cridà pit enfora mentre atravessava el carrer en direcció a l´escenari del crim- Escurapalles! Gualtrapes! Inconscients! Deixeu el que esteu fent inmediatament!.
I expliquen que traient la falç del sarró, com en gesta quixotesca, saltà audaç sobre el coll d´un paleta que se´l mirà incrèdul, espantat, i quasi bé admirat per tal mostra de coratge.

- On és vist !!!?? - digué a la resta de treballadorts del sector secundari tot amenaçant la iugular d´aquell a qui havia enganxat- Una casa tapiada és un insult vergonyós, un Feng-Shui indecent, una inmoralitat còsmica i us diria que també un mal presagi per a tots !!!.

I aixínst va sert com quell home hirsut anomenat pels altris com "El pagès cibernètic", acabà sopant un puré de patates grumollós amb cols allà on els Mossos fitxen, considerant-se més maltractat que ben deixòs, i sense acabar d´entendre per a qui funcionàven les lleis dels homes.

I colorinst coloradnst....

Thursday, August 28, 2008

Great tales of the XXI century.

... i aixinst va sert com el pagès cibernètic va ribart a lort, va enchufar elrec autumatic, i mentre les mongeteres creixien, declaraba el seu amor a una noia eslovaca amb el uifi que pillaba dun veí amb el seu portàtil d´última generació acabat de comprar al PC city...

- Oh progrés! - pensà ell- gràcies a tu em rasco alegrement l´entrecuix sota la figuera, no com el méu revesabi que va conèixer a la seua dona tot carretejant sacs de patates amunt i avall.
- Oh tecnologia! - continuà exclamant-se mentre buscaba equivocadament una icona en forma de cor en el panell "preferencias"- gràcies a tu puc produir mongetes i teclejar les carns de la meva futura muller a l´hora!
- Oh economia! - s´exclamà mentre veia com na Anushka Seminova (dels Seminova de la Bohemia occidental) es començaba a descordar la camisa sens pudor confiada de saber que ja habia trobat marit -pensaba ell-.
- Oh política! -cridà maravellat en veure la gràcia del gest d´ella mentre es desabotonava la camisa-, em dones la llibertat d'estimar més enllà del límit de les meves terres i el méu coneixement!
... i aixinst va sert com el nostre amic, l´increïble pagès cibernètic, va descobrir que allà on hi habia d´haber pit hi habia pel. I encara que diuen que "llà on hia pel hia legria", de repent la cibernètica se li va fer com a feixuga.
... I diuen que aixinst va sert com el genial pagès cibernètic, en aquell agradable dia primaveral, vapagart lordinadort, vapagart el rec autumàtic, i aixada en mà va preparar els solcs per a que l´agüia corrés com li va ensenyar el seu avi.
I colorinst coloradonst, aquet cuentu sea cabado.


Sunday, August 17, 2008

L´istiu a la bassa.

Les carpes estan tranquil.les.
Rumien al fons, movent-se lentes com ho farien vaques en un prat.
Una groga, una carbassa, una negra i un altre ... gris?.
Despullat, amb els peus a l´aigua, busco fruits entre les branques d´un alvocater gegant.
En Manu em renya quan m´hi tiro de cop, i les carpes s´amaguen espantades a la cantonada de sempre.
L´aigua és transparent com els ulls d´algú , i freda com l´hivern a algun lloc on hi faci molt de fred. El vas és petit; però no hi fa res, perque de tant freda que és no ve de gust fer d´Ester Williams. A la bassa t´hi has de sucar com un melindro.
Efecto Megatrón. La tita es contrau i les cèlules s´activen. Tot el que hi ha en tu vol sortir de l´aigua "a la voz de ya!". En Manu lladra donant voltes a tot drap per la corona del vas.
Fora l´herba rassa fa d´estoreta, i els arbres em protegeixen del vent movent-se d´un costat a l´altre.
Els amics xerren i el solet m´abraça.

Sunday, June 22, 2008

El Xandrisme.


El Xandrisme, la corrent estètica i filosòfica que predica la creativitat malgirbada i honestament improvitzada, gaudeix avui de cert apogeu en entorns de caire lliberal. 

La corrent Xàndrica, encara que hi ha estudiosos que la defineixen com a marcadament mediterrània, no contempla fronteres ni creences politico-religioses, i és aclamada com a revulsiu en contra de la ment ego i el pensament únic.

Do mang Je, la casa del somni Taoista, a través de rajoletes de paret tant nostrades com aquella que canta "Aquí hi viu un de l'Espanyol" impulsà el moviment Xandri més enllà de tendències i modes.

Un nus on hi hauria d´haber un llaç, un torneig de ping-pong on els finalistes han de buscar les pilotes perdudes sota els cotxes aparcats mentre els jutjes prenen carajillus, o un empalme elèctric fet amb cel.lo poden mostrar el grau xàndric d´aquell qui ha realitzat l´obra.

Hi ha vertaders mestres dins aquesta escola, pero és precisament el punt no-teòric el que l'universalitza. Hi ha qui afirma que existeix el Xandrisme "Xic", pero en essència el mestre xàndric requereix de cert grau d´inconsciencia, deixadès o passotisme a l´hora de realitzar la seva obra. 

Tuesday, June 17, 2008

The development set

Excuse me, friends, I must catch my jet
I'm off to join the Development Set;
My bags are packed, and I've had all my shots,
I have traveller’s checks and pills for the trots.
The Development Set is bright and noble,
Our thoughts are deep and our vision global;
Although we move with the better classes,
Our thoughts are always with the masses.
In Sheraton Hotels in scattered nations
We damn multinational corporations;
Injustice seems easy to protest
In such seething hotbeds of social rest.
We discuss malnutrition over steaks
And plan hunger talks during coffee breaks.
Whether Asian floods or African drouth,
We face each issue with an open mouth.
We bring in consultants whose circumlocution
Raises difficulties for every solution
Thus guaranteeing continued good eating
By showing the need for another meeting.
Consultants, it's said, believe it no crime
To borrow your watch to tell you the time.
Their expenses, however, are justified
When one thinks of the jobs they might later provide.
The language of the Development Set
Stretches the English alphabet;
We use swell words like epigenetic,
Micro, macro, and logarithmetic.
It pleasures us to be so esoteric
It's so intellectually atmospheric!
And though establishments may be unmoved,
Our vocabularies are much improved.

When the talk gets deep and you're feeling dumn
You can keep your shame to a minimum:
To show that you, too, are intelligent
Smugly ask, Is it really development?
Or say, That's fine in practice, but don't you see:
It doesn't work out in theory!
A few may find this incomprehensible,
But most will admire you as deep and sensible.
Development Set homes are extremely chic,
Full of carvings, curios, and draped with batik.
Eye-level photographs subtly assure
That your host is at home with the great and the poor.
Enough of these verses--on with the mission!
Our task is as broad as the human condition!
Just pray God the biblical promise is true:
The poor ye shall always have with you.

Wednesday, May 28, 2008

 - Quina és la via?- preguntà el deixeble Zen-
- La percepció aguda de la evidència de les coses- respongué el mestre.

Saturday, May 10, 2008

Unes preguntes a l'aire, que no ho tinc clar. Potser és una mica lio... però és que busco pis de lloguer i així és com estic:

1-
Un@ senyor@ que lloga el seu pis o casa, és normal que ho faci per la suma de la hipoteca que paga?.

2-
I si el/la senyor@ va adquirir la vivenda a un preu "normal", ha d'adequar el preu a la "dinàmica del mercat", o hauria de llogar al preu de la seva realitat hipotecaria?.

3- Seguir la "dinàmica de mercat" és deixar-se imbuir per preus inflats que tots sabem que son de la "Señorita Pepis"?. 4- Si et deixes imbuir et converteixes en un especulador que fa bombolles?. 5- Existeixen especuladors malignes i benignes?... Vull dir, és pitjor el que especula amb la seva única propietat (cosa micro), o el que ho fa com a "modus vivendi" (cosa macro)?

6-
Els especuladors bombollerus rebràn algun tipus de càstig diví i/o mercantil... o "pillarem cachu" tots per ser una panda de cobdiciosos avars ignorants insolidaris consumistes inconscients egoistes i garrulus allà on ens pillin?

7- I si resulta que la bombolla no és res més que una bombolla, seguirà tot condicionat per 10 anys de preus inflats i presa de pel generalitzada? 8- Hi ha marxa enrera a la xarxa de bombolles de mentida en que ens han obligat a caure?

9- Ser Europeu significa que t´agrada l´Euro i el que comporta? Val la pena ser Europeu?

Saturday, May 03, 2008

En Sam explica en un post el possible posicionament de la Hillary Clinton en respecte a la guerra d´Irak (i en consecuència la seva actitud enfront d´altres possibles conflictes).

Sempre m'ha cridat l'atenció el fet de que en les presidencials dels Estats Units, els candidats fagin valer el seu passat militar i guerrer com algo positiu. Sembla que els ajuda a guanyar vots.

La Hillary no va estar lluitant al Vietnam, al Panamà ni a Korea, i algun assessor li devia suggerir la necessitat de mostrar a la nació el patriotisme ranci típic i tòpic dels americans.

Fa poc vaig llegir en un diari el "chascu" que s´havia emportat la senyora en declarar que uns anys enrere, en una visita als soldats americans a Bosnia, al baixar de l'avió va haver de protegir-se a causa del risc de ser disparada per franctiradors. Sembla ser que el vídeo d´aquell dia en que se la veu a peu de pistes tranquil·lament (rebent un ram de flors de mans d'una nena innocent) ha desemmascarat la trola.

M´encantaria una presidenciable femeninament valenta. Una dona que comenci a fer valer el "WOMAN POWER" lluny d'estereotips equivocats, amb la imaginació i la creativitat inherent al sexe femení. Pero gobernarà una dona que es posarà els pantalons copiant patrons caducs, "masclistes" i absurds.  Trobo que el fet de que una dona accedeixi al poder no significa res si res no canvia. Reivindico la  oportunitat femenina per començar a canviar dinàmiques polítiques erronies i per inspirar a la resta del planeta noves maneres de veure y viure el mon. 




Thursday, May 01, 2008

Diuen que el temps de l’alimentació a baix cost ja ha passat a la història.
L’encariment de productes bàsics com el blat, el blat de moro, o l’arròs planteja nous problemes alimentaris d’abast mundial.
Les raons d’aquest encariment, diuen, son diverses: males collites a causa de fets climàtics, conversió de terrenys per a la creació de “bio” carburants, pèrdua de superfície conreable, augment del consum...
Aquesta pujada no afecta gaire a la família "occidental"; els habitants dels països rics gastem en alimentació aproximadament el 18% dels nostres ingressos. Els països que estem en aquest carro representem el 20% de la població mundial i gastem vora el 80% dels recursos energètics planetaris.

Però per al 80% restant de la població mundial, els efectes de la economia global son desastrosos. Una família “normal” d’un país “normal” pot gastar el 70% dels seus ingressos en menjar.

La crisis alimentaria de l’arròs (que s´encareix fins al doble del seu preu) serà tema de debat a l’agenda del G-8, que tindrà lloc al Japó el pròxim Juliol. Els productors esgrimeixen l’augment del consum com una de les causes per a la pujada de preus, i resulta que la major part de l’arròs de qualitat es comercialitza per al mercat internacional. Avui, països com Filipines comencen a recórrer al gra transgènic (modificat genèticament) per a fer front a la crisis i garantir el consum intern.

No hi ha prou arros. El preu puja. Nosaltres el podem pagar i ens el quedem. Ells es foten de gana... i per solucionar-ho ràpid es queden el transgènic que nosaltres no volem ni veure.

La ecuació resultant és aquesta, o potser peco d'anti sistema?

Thursday, April 24, 2008

A la tele3, la nostra nostrada, ens van emetre un programa on parlàven de l'aigua i el séu valor inestimable. Unes dosis de concienciació enmig de tanta patxanga fan molt bé, trobo. Pero resulta que al primer anunci publicitari, van i ens proposen comprar un cotxe amb etiqueta "ecològica" per el seu baix consum. Un Seat Leon 1.8 tdi amb llantes d'aliatge de noséquè, climatitzador per aguantar millor el canvi climàtic, navegador de secano, i misèries vàries. 

No van tenir la decència d´anunciar una Jerra per a filtrar l´aigua de l'aixeta, o uns segurus mafre per allò de no tenir tanta por a la que ens caurà.

Ens demanen responsabilitat... 
Algú els hi podria suplicar una mica de coherència?. La necessitat d´aigua i la necessitat de consumir al preu que sigui només lliguen a la tele.

Sunday, April 13, 2008

M´estic llegint un llibre molt interessant.
Parla de la experiència d'una infermera catalana que ajuda a organitzar un sistema de salut en una tribu d'Indis del Canadà, els Cri.
És apassionant veure com, a mesura que passa el temps, ha d'anar canviant els seus patrons per adaptar-se a una realitat i una forma d'entendre el viure diferent. Trencar motllos, respirar fons i encarar la por.

En Moi en el seu últim post fa referència a això. Les quadrícules mentals ens condicionen i ens encotillen ja de ben petits. És curiós com reconeixem allò que parla veritat.

El cap d´una d´aquestes tribus del llibre diu això:

Som com una conciència.
Som pocs, pero no som una minoria,
perque el nostre germà és tot el mon natural,
i per això som la majoria.
No és el moment de tenir por,
no hi ha temps per al temor.

Friday, April 11, 2008

Una vegada passejant amb un amic, vam trobar a un conegut que es dedica a "l´alta" política:
- Què tal John (qui diu John diu Ferran) com va tot?
- Ara em dedico a enganyar la gent - va dir somrient amb to cínic- Manego una empresa al servei d´un partit polític que es dedica a generar "tendències d´opinió".
-I de què va això?.
- El que fem és el que fa el pagès:
Primer preparem el terreny, després l´abonem, a continuació hi plantem la llavor del que volguem que hi creixi, i finalment amb el màrqueting, les enquestes, la ràdio, la tele i els mitjans adequats.... tachán! aconseguim l´estat d´opinió social que necessita el nostre client!
-Pero a veure... la gent té un criteri -li vaig dir-. Entenc el que passa al méu voltant i en puc ser crític.
- Ho generem tot. Creem la notícia i la contra notícia amb l´enfoc que ens interessa -em va respondre-. Creem l´argument i la rèplica. Pero és la rèplica que el nostre client vol engegar -ens va aclarir- Preparem el caldo de cultiu propici amb la temporalitat adient, i desde el prisma adecuat.

Els humans som dúctils i mal.leables com alguns metalls. És curiós com la por, sovint servida a través de la mentida, ens arrossega a la fragilitat del cristall o la inestabilitat del temps primaveral.

Sunday, April 06, 2008

Als amics d´Expo Zaragoza els mou l´aigua, font de vida. El séu Leiv motiv canta: "Agua y desarrollo sostenible. Un concepto único e indisoluble".
Just quan s´acabi la exposició internacional sobre l´aigua, enmig de l´àrea protegida dels monegros, un consorci americo-britànic-australià hi vol montar un garitu força interessant: es diu Gran Scala. Son 2025 hectàrees dedicades al garrulisme imperant que ens ataca per tots els "flancus".
32 casinos, 70 hotels, 32 museus, 230 restaurants, 5 parcs temàtics i moooltes mentides per justificar tant magna barbaritat. Diuen els promotors que cap al 2016, aquest lloc rebrà 25 milions de visitants d'arreu del mon anualment.
La promoció econòmica d´una zona que pateix una gran despoblació, i els 9000 euros (en blanc) que s´estan pagant per m2, fan que als "lugareñus" se´ls hi posin els ulls també en blanc. Permetre convertir els monegros (o qualsevol altre lloc) en Las Vegas demostra una falta d'amor, d'imaginació, de sentit comú i de lideratge molt típic dels nostres gobernants.... segur que ens els trobarem tallant cintes el dia de la inauguració (que es preveu cap al 2010).




A la Tele Aragonesa ens ho expliquen de forma objectiva

Friday, April 04, 2008

Just Foreign Policy Iraqi Death Estimator

El link de la pàgina d´un amic que la toca molt bé...
Val la pena.

http://www.javierortiz.net/voz/samuel/tibet#comments

Saturday, March 29, 2008

Torxes olímpiques que creuen continents per negar tot el que haurien de significar.

Qui és pitjor, els xinesos per fer maleses, o el COI per jugar a la puta i la ramoneta a cop de talonari?

ràpid que aquest model accelerat en el que vivim. Més alt que Lhasa. Més fort que la opressió i la anihilació sistemàtica del poble i la cultura tibetans. 

Més.... més... més....

El Budisme, entre d´altes coses,  et vé a explicar que menys és més. Les olimpíades, arribin com els hi arribin, els hi venen massa grans.

Tuesday, March 25, 2008

Mar o montanya?

Pit o cuixa?

Salat o dolç?

Amb?

Sense?

Em toca jugar un altre partidillu.

Ara toca aclarir si serà a fútbol o a bàsquet.

Thursday, March 20, 2008


No me´n he sortit.
Vaig baixar-me la lletra del Thunder Road d´en Bruce, i em vaig grabar a video. Fins a
cinc vegades, vaig fer-ho. Pero penjar-me aqui fent el salsitxeru no és el que toca al 
costat de l'actuació estelar d´en Moi... Seria com portar un Donut de xocolata per als 
postres d´un dinar de diumenge a casa la Mama. Millor passar als cafès directament,
no?.
Però... ai las! mira que un senyor d´America m´ha enviat la seva versió del Sunday 
Blody Sunday dels U2. Es diu Jordi, i té un estil sincer; es nota que el que canta li surt
del cor. Corbateta i determinació. Com s´han de fer les coses. Diu que ara fa cinc anys
se´n va anar a fer el guiri a un pais mesopotàmic amb una amic Anglès i un altre hispà
nic. S´ho van passar tant bé que hi ha posat un negociet o algo així per la cosa del 
prosperar. Ole tus mahones George !.

Tuesday, March 04, 2008

Cantant a 45 rpm, espantes els teus mals a 45 rpm?

El rei Moi, amb els "Cantaire's & The nonairen'st" s´ha tirat a la piscina amb el Thunder Road d'en Bruce. If somebody wants... i propose to sing the same song in youtube... i farem col.lecció. Jo ja m'estic imprimint la lletra.

http://www.youtube.com/watch?v=6zxBZIlWWN8

Fieras ! Que seis unos fieras!

Monday, February 25, 2008

Eleccions.
Ha arribat l´hora de que els candidats a Reis Mags ens escriguin la carta. Màrqueting, photoshop, tendències d'opinió, publicitat, enquestes i maquillatge a quilos per a que escollim el "millor" venedor de motos. És l'hora de tornar a interpretar entre linies per acabar descobrint que estem gobernats per una panda de garrulus reflex fidedigne de la societat on han nascut. Pero, pobrissons, no en son culpables. Els nostres líders no poden evitar ser víctimes. Un producte de consum tant volàtil com el paper de cuina o la tele a través de la qual els coneixem. Un producte que ha de ser "top sales" al preu que sigui. Ja sigui a través d'una caricatura al Polònia, o gràcies al joc brut, la tergiversació, la mentida o la descualificació de l'altre. El preu del "joc polític" de llarga distància, necessàriament significa que la ètica i la veritat passin a un segon terme. No hi ha termes mitjos. És el preu que té ser un bon líder demòcrata. Si jo creiés en aquests Reis Mags, el primer que els hi demanaria, seria que em deixessin escriure la meva propia carta ... i segur que em portarien carbó.

Thursday, February 14, 2008

Ea pues! Lo prometío es deuda.
Aqui la revolucionaria cizalla xp-2.
La erramienta ideal pa cortarmalas ondas. Complementa el gallumbo hz23 recolocador de buebos inchaos i critolins jartos de to (ver foto abaho, em februari 3 ). El diseño ergonomico del utensilio permite usal.lo sin aiuda externa, i controles de calida internasionale an ditcho que si, que vale, i que corta un buebo, o dos.

Sunday, February 03, 2008

Arguien estasta los buebos?
Con el nuevo gallumbo hz23, confecionado con la urtima cosecha de fibras de argodon, la cosa vorvera zitio.
El suspensorio incorporado "plusmaster" es ergonomico y economico. Ambasdos carasteristicas a la vez.
Apto para hombres questan jartos y para mujeres questan astal critolis.
No pue ni andar por el peso de to? Nescesita asta bastong? Con el desto que bendemos no ira uste al medico ni al sicólogo.
Todo a sitio en un plis plas.
Pididos en esta misma gueb.
Y si no qeda contento, no le devolvemoos na, pero podra vd. utilizar nuestra autentica cizalla cortadora xp-2.
Referencias prosimamente.
guebmaster

Sunday, January 27, 2008

A la parada del Bus i al Metro. 
Al tren. 
Estudi sociològic en tota regla d'aqui cap allà i d'allà cap aqui. 
Olors, humors, amors. 
Confortable en la bombolleta del teu cotxe cada dia. D´anada i de tornada. 
De nit n´hi ha menys.
La vol vostè de dia de cada dia, o de cap de setmana?. Obligatòria o voluntaria? 
Perquè al telecadira la gent no fa burilles?
Al videoclub els diumenges per la tarda i també buscant bolets. Hi ha massa gent al bosc, i el bosc se´ns fa petit... 
Al Barça, als concerts, en l´Oci de pagament. A Ca´n Vilaró encara que només hi hagi una persona... sembla que els hi moli.
Al cine el dia del pobre.
Cues...

Saturday, January 12, 2008

Menos libres que lombrices en los tiestos del balcón, 

queremos, más y mejor, vivir en una ilusión.

Libertad de cinco estrellas, estereotipos encadenados,

cláusulas de no-renuncia, nuestra vida en un contrato.

Muy deprisa y estresados, preocupados y  encegados,

por querer tener aquello que nos da derecho a ser.

 

Quiero el coche que me lleve al atasco del deseo.

Ser más igual que los otros para así ser muy feliz.

Democracia chapucera, masa que mandas nada:

te sientes muy libre y dueña de tu propia estupidez.

Oh gusano en tierra fértil, oh ser vivo funcional!

Tu significas lo sabio y el sentido existencial.

 

 

Sunday, January 06, 2008

Reprendre el fil de la vida quan el més calent sembla ser a l'aigüera. 

Hi ha qui diu que totes les històries son grans, si un vol que ho siguin.
 
I també diuen que les grans històries mai acaben; que viure és un "work in process" necessari per aprendre que estem aqui. 

Arriba un nou any, miro enrere i miro endavant... Deu n´hi do. 

Tots plegats som un compendi de camins ben curiosos.

I miro a l´ara, a l´avui. No hi ha receptes màgiques ni pocions miraculoses.

En el meu cas em miro el melic i veig que és força net.

Estic bé, estic aqui a vegades.