Unes preguntes a l'aire, que no ho tinc clar. Potser és una mica lio... però és que busco pis de lloguer i així és com estic:1- Un@ senyor@ que lloga el seu pis o casa, és normal que ho faci per la suma de la hipoteca que paga?.
2- I si el/la senyor@ va adquirir la vivenda a un preu "normal", ha d'adequar el preu a la "dinàmica del mercat", o hauria de llogar al preu de la seva realitat hipotecaria?.
3- Seguir la "dinàmica de mercat" és deixar-se imbuir per preus inflats que tots sabem que son de la "Señorita Pepis"?. 4- Si et deixes imbuir et converteixes en un especulador que fa bombolles?. 5- Existeixen especuladors malignes i benignes?... Vull dir, és pitjor el que especula amb la seva única propietat (cosa micro), o el que ho fa com a "modus vivendi" (cosa macro)?
6- Els especuladors bombollerus rebràn algun tipus de càstig diví i/o mercantil... o "pillarem cachu" tots per ser una panda de cobdiciosos avars ignorants insolidaris consumistes inconscients egoistes i garrulus allà on ens pillin?
7- I si resulta que la bombolla no és res més que una bombolla, seguirà tot condicionat per 10 anys de preus inflats i presa de pel generalitzada? 8- Hi ha marxa enrera a la xarxa de bombolles de mentida en que ens han obligat a caure?
9- Ser Europeu significa que t´agrada l´Euro i el que comporta? Val la pena ser Europeu?
5 comments:
noi, més que un post sembla que hauràs d'obrir un debat amb tanta pregunta, que les respostes donen molt de si...els especuladors, els que en viuen d'això, certament sé que avans que nosaltres, ells ja sabien que ara el futur estaria en el lloguer, per això van comprar...en el bloc de pisos on visc hi ha una dona que en va comprar tres l'any 2005 i tot just els ha posar ara a lloguar.....
Si, és que no acabo d´entendre la relació del viure amb les bombolles... plantejaria més questions, pero casi que m´aguanti.
ja ja, va no et tallis si tens temps!!
Jo llogo la meva casa de c/Pompeu Fabra. 1000 euracos + despeses. 3 habitacions + 1 petita. 2 lavabos. Jardí, garatge...
El preu, està clar el posa el mercat i la meva ansia de viure sense fotre brot. Si a la meva feina em paguen el que em paguen, un chupa chups, un donut i una T-10 mensuals no puc cobrar 400 euros d'una casa d'aquests característiques. Vull dir si que puc, pero aleshores la casa seria 400+ despeses+hobbies personals+sopars i dinars+regals de reis+seguro de la moto+despeses de la meva casa entre elles la comunitat de veins.
Si algún dia em pujessin el sou seguiria cobrant 1000 euracos per la casa. No m'excuso.
Molta gent ha pensat que podria fer el negoci de la seva vida comprant una casa i han volgut jugar al joc que tenien els especuladors de tota la vida. No s'ha de culpar ningú, simplement lamentar que molta gent s'ha autoenganyat i s'ha amargat la vida amb unes esperances que no es veuran complertes. És normal, tothom vol millorar, i han vist tan clar que això era un negoci segur que s'han vist en cor de jugar-hi, ja que no hi veien el risc implícit en la paraula "jugar".
Post a Comment