El pagès i la paraula de Déu

I fou sense televisor, sense pasapalabra, sense vent del plà, sense noticiaris i aburrint-se com un molusc, que passà aixòs que s'explica quí:

Xinst fou que, gaudint de salut visual, el nostru ínclit protagonista llegí més. I expliquen les escriptures que quell home de poques paraules i accions sovint fútils nomenat pels altrus com "el Pagès Cibernètic" arreplegà el primer llibre que trobà n´el lloch dels llibres. I fou xinst que a la tapa hi deia SANTA BIBLIA. I es diu en cercles íntims que gafant-lo amb ambdues mans, l´obrí per la primera plana i hi llegí:

LIBRO PRIMERO DE MOISÉS - GÉNESIS -

1:27 // 1:28 Y creó Dios al hombre a su imágen, a imagen de Dios lo creó, varón y hembra los creó. Y los bendijo Dios y les dijo: Fructificad y multiplicaos; llenad la tierra y sojuzgadla, y señoread en los peces del mar, en las aves de los cielos, y en todas las bestias que se mueven sobre la tierra.

I quell homo d´ungles brutes aixecà la cella esquerra i pensà que puder allò que deia quell llibre era el perquè de tot plegat. Quels homens potser s´havien passat cuaranta pobles fent cas a quell Deu nostru senyor i que habiem fructificat com a cunills australians. I pensà que puder valia la pena multiplicar-se per zero durant un ratu i deixar xinst la terra i l´aire i l'agüia descansar de tant d´abús. I sens entendre totes quelles paraules que deia el llibrot, pillà lo diccionari i hi llegí:

sojuzgar.
(De so3 y juzgar).
1. tr. Sujetar, dominar, mandar con violencia.
Real Academia Española © Todos los derechos reservados

señorear.
(De señor).
1. tr. Dominar o mandar en algo como dueño de ello.
4. tr. Estar en situación superior o en mayor altura del lugar que ocupa otra, como dominándola.
Real Academia Española © Todos los derechos reservados

I fou xinst quel nostru amich cibernètic entengué que xinst no se podia anar pels llochs. Que qui sojusga els altris, acaba sojusjat. Que qui señoreja massa pot acabart a la guillotina. I que si el destí dels homes era sojuzgar i señorear tots els 'nimalots, era el destí dels homes desapareixer com les granotes de la seua bassa.

I diuen quells qui coneixen les ventures i desventures del Pagès Cibernètic, que tancà quell libre dels cristians, encengué la llart de foch per a escalfar-se els peus i cuinà unes carxofes ben dolces collides quell mateix matí.

i lorinst loradonst, quet cuentu cabat n'és....

La història del peix i la tele.

I fou llà a la platja de Montgat, plantat amb la seva nova canya de pescar comprada al decathlon, on queta feta esdevingué. I fou veient que ni ell ni cap dels cuaranta pescadors del lloch pescaven res, que nà a la peixeteria. I fou llà que demanà peix per al sopar. I llaunst fou que veié on havien pescat quells animals escamosos. FISHED IN VIETNAM - deia la caixa-.

I arribà a casa i posà el noticiari. I fou xinst que veié que tot era una merda, i que estaba tot poluit, o podrit, o desfet, o morit, o morint, acabat o acabant, cremat, cremant, extingit o extingint-se. I també veié que a un lloc que se´n diu Amèrica, com sempre, estaven acollonits. I veié que aquella por absurda cada vegada era més nostra.

I se´n adonà que aquell objecte plàsmic de pantalla plana, adquirit en oferta i en còmodes mensualitats a "Miri Miri Miró", no servia per res més que per a cultivar l´ansietat, la confusió i la por a domicili. I després ribaren els anuncis ocurrents i atractius i les mentides. I se´n adonà que llò adormia les ànimes.

I pensà en el peix pescat en un lloc on es passaven penes. I pensà en les bledes del seu hort, en la bondat de les seves mongetes, en els saltammonts (o saltamartinst) torracollons i en el colom que se li fotia els enciams.

I diuen que xinst va sert com quell mamífer, bíped de la raça dels homes i aprenent d´humà, gafà la Tele i el peix i els hi regalà a un negrot que collia pinyes llà prop. I fou xinst ques despedí de l´homo valent grimpador d´arbres. I fou xinst que li desitjà bon profit i ques venés aquell engendre malèfic als encants.

i lorinst loradns´t....

Trobades en Cuart Menguant

... I xinst va sert com 'quell dia el nostro mestre va obrirt ets ulls amb es formatjo dins sa cavitat cranial.

Diuen els escrits que fou en cuart menguant: Aquelles dues ànimès xumaren birres com si fos l´ultim dia compartint raons i emocions. I de les birres passaren als destil.lats, i dels destilats a la locuaçitat pastosa, la sintaxi desendreçada, el cançoner dels Minyons Escoltes i als sentiments confusos i viscerals.

I al dia següent el nostre heroi se sentí culpable per haber-ho fet de nou.

Com que el saber popular ens parla dels laberints alcohòlics en que el confús es submergeix per a justificar les pròpies misèries, el nostre aprenent d´observador - sabent-ho- es lamentaba perque ho hauria d´haver vist abans d´arribar 'llonst.

Allà, al seu temple del descans, just a dos dits del séu alè, hi jeia un ésser més semblant a un protozou que a la voluptuosa reina de la nit anterior, amb qui suposava acertadament, no habien parlat de la teoria de les cordes com ell hauria volgut.

I fou xinst com la llum tornà a ell, doncs tot bon treballador de la terra sap qés en cuart menguant que s´han de plantar els turbercles.

I xinst va sert com el nostre fantàstic "Pagès Cibernètic", cometent de nou perjuri amb si mateix dient-se que era l´últim cop que s´embolingaba d´aquella manera, es vestí per fer feñia i marxà a l´hort amb un sac de patates grillades per a plantar-les com manen els astres.

... i lorinst loradn´ts ...

Una Lliçó Rierenca

I fou xinst com, amb l´aixada a l´espatlla i els tomàquets i les mongetes al cistell, sortí xiulant i fent burilles de l'hort en un dia tant normal com tants d´altris.

I ocurrí que el nostro mestre taoista veié un tal que pujaba a tot drap Riera munt amb el seu Quad adquirit gràcies a incentius, rappels, quilometatjes, pagues dobles i dietes acumulades.

I diuen que tant ràpid 'nava el motorista, que entomà en Panchu, el gos del nostre llaurador cibernètic, enviant-lo a tumar pel cul de la tabanada que li´n va escometre.

I parlen les llengües, que veient el desastre desde més amunt, ni curt ni peretzós, el nostre resolut i heròic "Pagès cibernètic", es situà enmig del camí amb l´aixada en posició d' atac esperant l´arribada del gualtrapa.

I expliquen que el motorista, en acte reflex sense precedents, es desvià encastant- se en un pi pinyoner amb un estil també sense precedents. I explica la llegenda que de tant voluptuós que fou l´impacte, els pinyons que recollí de terra el nostre heroi en arribar allà on la moto fumejaba, estaven ja peladets.

I xinst va sert com el Pagès Cibernètic saludà el tal John (que encara tenia esma de dir ai- uix), apagà el contacte de la màquinota, i tot emportant-se les claus de l´andròmina començà a xiular la tonada que havia deixat a mitges mentre tornava a casa.

I colorins coloradn´st....

Ventures i desventures del Pagès cibernètic.

Explica la història que sigué nel any bisiest del senyor MMVIII, en una jornada estiuenca cap a les cuatre de la tarda, que el nostre trepidant aprenent d'humà pujava xino xano cap a l´hort. I diuen que va ser allà, en el revolt de queviures i foteses Navarro, on hi ha el fresc dedicat al 3% de Convergència, que quedà estorat per un fet catastròfic.

Uns homes sens dubte malvats, tapiaven amb mahons les portes i finestres d´aquella casa on havia viscut la tieta Güepa i on la sabatera del poble el proveïa de les seves sandàlies càmping de color blau cada dos istius.

- Llamps i trons!- cridà pit enfora mentre atravessava el carrer en direcció a l´escenari del crim- Escurapalles! Gualtrapes! Inconscients! Deixeu el que esteu fent inmediatament!.
I expliquen que traient la falç del sarró, com en gesta quixotesca, saltà audaç sobre el coll d´un paleta que se´l mirà incrèdul, espantat, i quasi bé admirat per tal mostra de coratge.

- On és vist !!!?? - digué a la resta de treballadorts del sector secundari tot amenaçant la iugular d´aquell a qui havia enganxat- Una casa tapiada és un insult vergonyós, un Feng-Shui indecent, una inmoralitat còsmica i us diria que també un mal presagi per a tots !!!.

I aixínst va sert com quell home hirsut anomenat pels altris com "El pagès cibernètic", acabà sopant un puré de patates grumollós amb cols allà on els Mossos fitxen, considerant-se més maltractat que ben deixòs, i sense acabar d´entendre per a qui funcionàven les lleis dels homes.

I colorinst coloradnst....