- Quina és la via?- preguntà el deixeble Zen-

- La percepció aguda de la evidència de les coses- respongué el mestre.

Unes preguntes a l'aire, que no ho tinc clar. Potser és una mica lio... però és que busco pis de lloguer i així és com estic:

1- Un@ senyor@ que lloga el seu pis o casa, és normal que ho faci per la suma de la hipoteca que paga?.

2- I si el/la senyor@ va adquirir la vivenda a un preu "normal", ha d'adequar el preu a la "dinàmica del mercat", o hauria de llogar al preu de la seva realitat hipotecaria?.

3- Seguir la "dinàmica de mercat" és deixar-se imbuir per preus inflats que tots sabem que son de la "Señorita Pepis"?. 4- Si et deixes imbuir et converteixes en un especulador que fa bombolles?. 5- Existeixen especuladors malignes i benignes?... Vull dir, és pitjor el que especula amb la seva única propietat (cosa micro), o el que ho fa com a "modus vivendi" (cosa macro)?

6- Els especuladors bombollerus rebràn algun tipus de càstig diví i/o mercantil... o "pillarem cachu" tots per ser una panda de cobdiciosos avars ignorants insolidaris consumistes inconscients egoistes i garrulus allà on ens pillin?

7- I si resulta que la bombolla no és res més que una bombolla, seguirà tot condicionat per 10 anys de preus inflats i presa de pel generalitzada? 8- Hi ha marxa enrera a la xarxa de bombolles de mentida en que ens han obligat a caure?

9- Ser Europeu significa que t´agrada l´Euro i el que comporta? Val la pena ser Europeu?

En Sam explica en un post el possible posicionament de la Hillary Clinton en respecte a la guerra d´Irak (i en consecuència la seva actitud enfront d´altres possibles conflictes).

Sempre m'ha cridat l'atenció el fet de que en les presidencials dels Estats Units, els candidats fagin valer el seu passat militar i guerrer com algo positiu. Sembla que els ajuda a guanyar vots.

La Hillary no va estar lluitant al Vietnam, al Panamà ni a Korea, i algun assessor li devia suggerir la necessitat de mostrar a la nació el patriotisme ranci típic i tòpic dels americans.

Fa poc vaig llegir en un diari el "chascu" que s´havia emportat la senyora en declarar que uns anys enrere, en una visita als soldats americans a Bosnia, al baixar de l'avió va haver de protegir-se a causa del risc de ser disparada per franctiradors. Sembla ser que el vídeo d´aquell dia en que se la veu a peu de pistes tranquil·lament (rebent un ram de flors de mans d'una nena innocent) ha desemmascarat la trola.

M´encantaria una presidenciable femeninament valenta. Una dona que comenci a fer valer el "WOMAN POWER" lluny d'estereotips equivocats, amb la imaginació i la creativitat inherent al sexe femení. Pero gobernarà una dona que es posarà els pantalons copiant patrons caducs, "masclistes" i absurds.  Trobo que el fet de que una dona accedeixi al poder no significa res si res no canvia. Reivindico la  oportunitat femenina per començar a canviar dinàmiques polítiques erronies i per inspirar a la resta del planeta noves maneres de veure y viure el mon. 

Diuen que el temps de l’alimentació a baix cost ja ha passat a la història.
L’encariment de productes bàsics com el blat, el blat de moro, o l’arròs planteja nous problemes alimentaris d’abast mundial.
Les raons d’aquest encariment, diuen, son diverses: males collites a causa de fets climàtics, conversió de terrenys per a la creació de “bio” carburants, pèrdua de superfície conreable, augment del consum...

Aquesta pujada no afecta gaire a la família "occidental"; els habitants dels països rics gastem en alimentació aproximadament el 18% dels nostres ingressos. Els països que estem en aquest carro representem el 20% de la població mundial i gastem vora el 80% dels recursos energètics planetaris.

Però per al 80% restant de la població mundial, els efectes de la economia global son desastrosos. Una família “normal” d’un país “normal” pot gastar el 70% dels seus ingressos en menjar.

La crisis alimentaria de l’arròs (que s´encareix fins al doble del seu preu) serà tema de debat a l’agenda del G-8, que tindrà lloc al Japó el pròxim Juliol. Els productors esgrimeixen l’augment del consum com una de les causes per a la pujada de preus, i resulta que la major part de l’arròs de qualitat es comercialitza per al mercat internacional. Avui, països com Filipines comencen a recórrer al gra transgènic (modificat genèticament) per a fer front a la crisis i garantir el consum intern.

No hi ha prou arros. El preu puja. Nosaltres el podem pagar i ens el quedem. Ells es foten de gana... i per solucionar-ho ràpid es queden el transgènic que nosaltres no volem ni veure.

La ecuació resultant és aquesta, o potser peco d'anti sistema?