JALOUIN

Explica la tradició oral que trucaren a la porta del lloch on vivia en mestre llaurador.

- Truco o tratorts? – digueren quan sa porta obrí.
- Com? Digué lo mestre llaurador
- Truco o tratorts? – repetiren una munió de bípeds baixets i innocents.
- Que què? Que com? Digué el tal “Pagès Cibernètic” sens entendre què deien quels mocosos disfressats ab màscares plàstiques de morts, calaveres i monstres.
- Si me´n dones un dolç jo no te tiro ous ni t´embruto la façana- Digué un dels marrecs- Avui n’és jalouin!.

I diuen que xinst va sert com lo rocambolesc “Pagès Cibernètic” entengué ben poc d´aquel joch. I diuen los que saben u que va passar que, espantant-los amb el seu posat més amenaçador, els posà a collir bledes llà l´hort fins a fer-se fosc tal i com anàven disfressats.

I diuen els contadors de contes, que un cop cabada la feñia, els hi regalà verdures i un bon tros de regalessia. I diuen que xinst fou quels marrecs, després de tal experiencia terrorífica, es dedicaren a ballar Sardanes en cada aplec del poble, i a fer castells de manera free-lance a cada trobada oblidant-se per sempre d´aquella festivitat sens cap ni peus.

I lororins lororanonst… quet cuentu sacabado.