CRISIS

I fou mirant als ulls d´aquel homo empresari, quel nostru mestre camperol entengué llò quen deien “la crisis”. I hi veié ansietat, nervis, i gran dubte. I hi veié també vertígen, insomni i patiment.

I hi veié el no Sabert.

I fou xinst com lo “Pagès Cibernètic” , que quell dia s´havia llevat trempat i clarivident, afigurà que gran bufetada arribava, perquè gran era l’altura desdon havia de caure tota quella manera de no entendre. I sentí pena veient quels homos no guaiten l'origen de tanta miseria i tant de desmadre.

I recordant que una taronja no pot ser exprimida sempre, descubrí que la renuncia i la humilitat habien de ser apreses a les dures o a les madures per quells ques fan dir l'occident. I intuí també quel preu quels homos haurien de pagar per tanta disbauxa petit en seria pas, doncs mai els habia faltat el plat a taula i ploràven només dimaginarsu.

I entengué que llò quen maldeien “crisis”,  era tant de sols un altru pas necessari per nar ‘cabant la cultura dels dublés, el desparrame, el tenirt, i el conèixert sense Sabert.

I xinst va sert com, veient les barbes d´aquel empresari pelart, l’august “Pagès Cibernètic” anà a remullart les seves allà a la bassa de l´hort.

I culurí culurat…