CRISIS

I fou mirant als ulls d´aquel homo empresari, quel nostru mestre camperol entengué llò quen deien “la crisis”. I hi veié ansietat, nervis, i gran dubte. I hi veié també vertígen, insomni i patiment.

I hi veié el no Sabert.

I fou xinst com lo “Pagès Cibernètic” , que quell dia s´havia llevat trempat i clarivident, afigurà que gran bufetada arribava, perquè gran era l’altura desdon havia de caure tota quella manera de no entendre. I sentí pena veient quels homos no guaiten l'origen de tanta miseria i tant de desmadre.

I recordant que una taronja no pot ser exprimida sempre, descubrí que la renuncia i la humilitat habien de ser apreses a les dures o a les madures per quells ques fan dir l'occident. I intuí també quel preu quels homos haurien de pagar per tanta disbauxa petit en seria pas, doncs mai els habia faltat el plat a taula i ploràven només dimaginarsu.

I entengué que llò quen maldeien “crisis”,  era tant de sols un altru pas necessari per nar ‘cabant la cultura dels dublés, el desparrame, el tenirt, i el conèixert sense Sabert.

I xinst va sert com, veient les barbes d´aquel empresari pelart, l’august “Pagès Cibernètic” anà a remullart les seves allà a la bassa de l´hort.

I culurí culurat…

FEisbuc

I xinst va sert quels companys cibernautes del bon “Pagès Cibernètic” el convidaren al facebook. I fou xinst que pensà que pudé valia la pena deixar un ratu els naps i treure-hi el cap.  I passà que per entrar quel llotch de linternet li demanaren dades personals.

I les donà.

I després li preguntaren si volia enviar un mensaje als seus amitchs. I ell digué que ca, que per xòs estaba llaunst. I li demanaren el seu correu lectrònic i la contraseña per puderu fer.

I fou.

I li digueren que llegís les condicions d´un contracte i que aceptés. I sense miraru gaire perquè era tot llò llarg, avorrit  i ell nava per feñia, que fou que acceptà.

I entrà en aquell mon digital. I hi posà una foto seva, i una de de la calçotada en familia. I aparegueren amitchs que tenien altres amitchs que tenien més amitchs. I les preferències de cada un. I tot era com un infinit palangre de pescar lluços amb l´arbre genealògic i sociològic de cada lluç. I llaunst aparegué gent del jardí d'infància i de l´escola i l´institut i la unibersitat i amigues i els seus fills, i nobies i exnobies i complets desconeguts. I tots es feien dir amitchs.

I el bon pagès veié que ben poc tenia per explicar llà.

I quell homo escurat de memoria pel que fa a numbrus, recordà quel seu passuord eral mateix a tot arreu.  I se sentí estrany perquè veié que si estaba a ca´n feisbuk, com en una presó, les seves cartes i la seua privacitat no serien mai més seves.

I es preguntà el nom real del gran desvirgador d´intimitats. I es preguntà qui és que pot comprar tantes maquinotes per guardar la informació de tanta i tanta gent de tot arreu. I es  preguntà d´on feien els dublés per fer el negoci.

I recordà per a qui estan fetes les lleis, i quels homos dormim als llorers. I veient quels rabes del seu hort s´havien de regar, i dient-se que llò era una merderada de gran pudor, volgué desaparèixer totalment d´aquel llotch, i fer desaparèixer les seves dades per no treure-hi el cap mai de més.

I veié que no es pot.

I culurí culurat el pagès se sentí enculat. I diuen que xinst va sert que jurà que quell abus no quedaria xinst i començà a buscar un Sanchu Pansa que l´ajudés en la croada contra l'abusador.

Bodinstitut

Passaren dies i les cols creixeren. Ses patateres, ufanoses com adolecents, eren atacades per legions de cargols inclinats a sabors tendres. Expliquen los relats de lo magèstic “Pages Cibernètic” que fou segut a l’autobus i “d’humores irritabilis” per xonst dels cargols, que ribà a ses orelles la xàtxara més inaudita qel repertori  humà lin via ofert fins al moment:

Eren Filla i Mare. La primera, jove i graciosa com ses pateteres, sostenia tot mastegant un xiclet ansiosament que precisaba un blanquejament dental i una talla 90 de pitam. La segona, dona sumament comprensiva ab escot sospitosament jovenívol, li´n respongué ab afectació pedagògica quel seu ajut econòmic depenia dels resultarts als exàments finalts.

Diu el sabert populart que fou xinst com el nostru benevolent especiment rural, home més inclinat a la rauxa que al seny, sorprès per tal mostra de descontrol general, s’inclinà vers sa finestra. I diuen aquels cu saben, que fou de manera gens subtil que gasejà ab intensitat poderosa els dos subjectes bípeds femenins de ben deprop.

I xinst va sert com sens dir res, gràcies als megapoderts intestinals del fabulós “Pagès Cibernètic”, quells dos sers despistorts van veure la ium. I fou xinst que l’una esdevingué estudiant exemplar i dona de seny. L´altre, a partirt d´aquel moment, tingué una existencia dedicada al trebali social, a conrear patateres allà on veia un “bodintstitut” i al boicot, íntim pero ferm, de ses multinacionals perfumeres.

I Lorinst loradonst …

 

JALOUIN

Explica la tradició oral que trucaren a la porta del lloch on vivia en mestre llaurador.

- Truco o tratorts? – digueren quan sa porta obrí.
- Com? Digué lo mestre llaurador
- Truco o tratorts? – repetiren una munió de bípeds baixets i innocents.
- Que què? Que com? Digué el tal “Pagès Cibernètic” sens entendre què deien quels mocosos disfressats ab màscares plàstiques de morts, calaveres i monstres.
- Si me´n dones un dolç jo no te tiro ous ni t´embruto la façana- Digué un dels marrecs- Avui n’és jalouin!.

I diuen que xinst va sert com lo rocambolesc “Pagès Cibernètic” entengué ben poc d´aquel joch. I diuen los que saben u que va passar que, espantant-los amb el seu posat més amenaçador, els posà a collir bledes llà l´hort fins a fer-se fosc tal i com anàven disfressats.

I diuen els contadors de contes, que un cop cabada la feñia, els hi regalà verdures i un bon tros de regalessia. I diuen que xinst fou quels marrecs, després de tal experiencia terrorífica, es dedicaren a ballar Sardanes en cada aplec del poble, i a fer castells de manera free-lance a cada trobada oblidant-se per sempre d´aquella festivitat sens cap ni peus.

I lororins lororanonst… quet cuentu sacabado.