El pagès i la paraula de Déu

I fou sense televisor, sense pasapalabra, sense vent del plà, sense noticiaris i aburrint-se com un molusc, que passà aixòs que s'explica quí:

Xinst fou que, gaudint de salut visual, el nostru ínclit protagonista llegí més. I expliquen les escriptures que quell home de poques paraules i accions sovint fútils nomenat pels altrus com "el Pagès Cibernètic" arreplegà el primer llibre que trobà n´el lloch dels llibres. I fou xinst que a la tapa hi deia SANTA BIBLIA. I es diu en cercles íntims que gafant-lo amb ambdues mans, l´obrí per la primera plana i hi llegí:

LIBRO PRIMERO DE MOISÉS - GÉNESIS -

1:27 // 1:28 Y creó Dios al hombre a su imágen, a imagen de Dios lo creó, varón y hembra los creó. Y los bendijo Dios y les dijo: Fructificad y multiplicaos; llenad la tierra y sojuzgadla, y señoread en los peces del mar, en las aves de los cielos, y en todas las bestias que se mueven sobre la tierra.

I quell homo d´ungles brutes aixecà la cella esquerra i pensà que puder allò que deia quell llibre era el perquè de tot plegat. Quels homens potser s´havien passat cuaranta pobles fent cas a quell Deu nostru senyor i que habiem fructificat com a cunills australians. I pensà que puder valia la pena multiplicar-se per zero durant un ratu i deixar xinst la terra i l´aire i l'agüia descansar de tant d´abús. I sens entendre totes quelles paraules que deia el llibrot, pillà lo diccionari i hi llegí:

sojuzgar.
(De so3 y juzgar).
1. tr. Sujetar, dominar, mandar con violencia.
Real Academia Española © Todos los derechos reservados

señorear.
(De señor).
1. tr. Dominar o mandar en algo como dueño de ello.
4. tr. Estar en situación superior o en mayor altura del lugar que ocupa otra, como dominándola.
Real Academia Española © Todos los derechos reservados

I fou xinst quel nostru amich cibernètic entengué que xinst no se podia anar pels llochs. Que qui sojusga els altris, acaba sojusjat. Que qui señoreja massa pot acabart a la guillotina. I que si el destí dels homes era sojuzgar i señorear tots els 'nimalots, era el destí dels homes desapareixer com les granotes de la seua bassa.

I diuen quells qui coneixen les ventures i desventures del Pagès Cibernètic, que tancà quell libre dels cristians, encengué la llart de foch per a escalfar-se els peus i cuinà unes carxofes ben dolces collides quell mateix matí.

i lorinst loradonst, quet cuentu cabat n'és....