La història del peix i la tele.

I fou llà a la platja de Montgat, plantat amb la seva nova canya de pescar comprada al decathlon, on queta feta esdevingué. I fou veient que ni ell ni cap dels cuaranta pescadors del lloch pescaven res, que nà a la peixeteria. I fou llà que demanà peix per al sopar. I llaunst fou que veié on havien pescat quells animals escamosos. FISHED IN VIETNAM - deia la caixa-.

I arribà a casa i posà el noticiari. I fou xinst que veié que tot era una merda, i que estaba tot poluit, o podrit, o desfet, o morit, o morint, acabat o acabant, cremat, cremant, extingit o extingint-se. I també veié que a un lloc que se´n diu Amèrica, com sempre, estaven acollonits. I veié que aquella por absurda cada vegada era més nostra.

I se´n adonà que aquell objecte plàsmic de pantalla plana, adquirit en oferta i en còmodes mensualitats a "Miri Miri Miró", no servia per res més que per a cultivar l´ansietat, la confusió i la por a domicili. I després ribaren els anuncis ocurrents i atractius i les mentides. I se´n adonà que llò adormia les ànimes.

I pensà en el peix pescat en un lloc on es passaven penes. I pensà en les bledes del seu hort, en la bondat de les seves mongetes, en els saltammonts (o saltamartinst) torracollons i en el colom que se li fotia els enciams.

I diuen que xinst va sert com quell mamífer, bíped de la raça dels homes i aprenent d´humà, gafà la Tele i el peix i els hi regalà a un negrot que collia pinyes llà prop. I fou xinst ques despedí de l´homo valent grimpador d´arbres. I fou xinst que li desitjà bon profit i ques venés aquell engendre malèfic als encants.

i lorinst loradns´t....