Una Lliçó Rierenca

I fou xinst com, amb l´aixada a l´espatlla i els tomàquets i les mongetes al cistell, sortí xiulant i fent burilles de l'hort en un dia tant normal com tants d´altris.

I ocurrí que el nostro mestre taoista veié un tal que pujaba a tot drap Riera munt amb el seu Quad adquirit gràcies a incentius, rappels, quilometatjes, pagues dobles i dietes acumulades.

I diuen que tant ràpid 'nava el motorista, que entomà en Panchu, el gos del nostre llaurador cibernètic, enviant-lo a tumar pel cul de la tabanada que li´n va escometre.

I parlen les llengües, que veient el desastre desde més amunt, ni curt ni peretzós, el nostre resolut i heròic "Pagès cibernètic", es situà enmig del camí amb l´aixada en posició d' atac esperant l´arribada del gualtrapa.

I expliquen que el motorista, en acte reflex sense precedents, es desvià encastant- se en un pi pinyoner amb un estil també sense precedents. I explica la llegenda que de tant voluptuós que fou l´impacte, els pinyons que recollí de terra el nostre heroi en arribar allà on la moto fumejaba, estaven ja peladets.

I xinst va sert com el Pagès Cibernètic saludà el tal John (que encara tenia esma de dir ai- uix), apagà el contacte de la màquinota, i tot emportant-se les claus de l´andròmina començà a xiular la tonada que havia deixat a mitges mentre tornava a casa.

I colorins coloradn´st....