Torxes olímpiques que creuen continents per negar tot el que haurien de significar.

Qui és pitjor, els xinesos per fer maleses, o el COI per jugar a la puta i la ramoneta a cop de talonari?

Més ràpid que aquest model accelerat en el que vivim. Més alt que Lhasa. Més fort que la opressió i la anihilació sistemàtica del poble i la cultura tibetans. 

Més.... més... més....

El Budisme, entre d´altes coses,  et vé a explicar que menys és més. Les olimpíades, arribin com els hi arribin, els hi venen massa grans.

Mar o montanya?

Pit o cuixa?

Salat o dolç?

Amb?

Sense?

Em toca jugar un altre partidillu.

Ara toca aclarir si serà a fútbol o a bàsquet.

No me´n he sortit.

Vaig baixar-me la lletra del Thunder Road d´en Bruce, i em vaig grabar a video. Fins a

cinc vegades, vaig fer-ho. Pero penjar-me aqui fent el salsitxeru no és el que toca al 

costat de l'actuació estelar d´en Moi... Seria com portar un Donut de xocolata per als 

postres d´un dinar de diumenge a casa la Mama. Millor passar als cafès directament,

no?.

Però... ai las! mira que un senyor d´America m´ha enviat la seva versió del Sunday 

Blody Sunday dels U2. Es diu Jordi, i té un estil sincer; es nota que el que canta li surt

del cor. Corbateta i determinació. Com s´han de fer les coses. Diu que ara fa cinc anys

se´n va anar a fer el guiri a un pais mesopotàmic amb una amic Anglès i un altre hispà

nic. S´ho van passar tant bé que hi ha posat un negociet o algo així per la cosa del 

prosperar. Ole tus mahones George !.

Cantant a 45 rpm, espantes els teus mals a 45 rpm?

El rei Moi, amb els "Cantaire's & The nonairen'st" s´ha tirat a la piscina amb el Thunder Road d'en Bruce. If somebody wants... i propose to sing the same song in youtube... i farem col.lecció. Jo ja m'estic imprimint la lletra.

http://www.youtube.com/watch?v=6zxBZIlWWN8

Fieras ! Que seis unos fieras!

Eleccions.

Ha arribat l´hora de que els candidats a Reis Mags ens escriguin la carta. Màrqueting, photoshop, tendències d'opinió, publicitat, enquestes i maquillatge a quilos per a que escollim el "millor" venedor de motos. És l'hora de tornar a interpretar entre linies per acabar descobrint que estem gobernats per una panda de garrulus reflex fidedigne de la societat on han nascut. Pero, pobrissons, no en son culpables. Els nostres líders no poden evitar ser víctimes. Un producte de consum tant volàtil com el paper de cuina o la tele a través de la qual els coneixem. Un producte que ha de ser "top sales" al preu que sigui. Ja sigui a través d'una caricatura al Polònia, o gràcies al joc brut, la tergiversació, la mentida o la descualificació de l'altre. El preu del "joc polític" de llarga distància, necessàriament significa que la ètica i la veritat passin a un segon terme. No hi ha termes mitjos. És el preu que té ser un bon líder demòcrata. Si jo creiés en aquests Reis Mags, el primer que els hi demanaria, seria que em deixessin escriure la meva propia carta ... i segur que em portarien carbó.

Ea pues! Lo prometío es deuda.
Aqui la revolucionaria cizalla xp-2.

La erramienta ideal pa cortarmalas ondas. Complementa el gallumbo hz23 recolocador de buebos inchaos i critolins jartos de to (ver foto abaho, em februari 3 ). El diseño ergonomico del utensilio permite usal.lo sin aiuda externa, i controles de calida internasionale an ditcho que si, que vale, i que corta un buebo, o dos.

Arguien estasta los buebos?

Con el nuevo gallumbo hz23, confecionado con la urtima cosecha de fibras de argodon, la cosa vorvera zitio.

El suspensorio incorporado "plusmaster" es ergonomico y economico. Ambasdos carasteristicas a la vez.

Apto para hombres questan jartos y para mujeres questan astal critolis.

No pue ni andar por el peso de to? Nescesita asta bastong? Con el desto que bendemos no ira uste al medico ni al sicólogo.

Todo a sitio en un plis plas.

Pididos en esta misma gueb.

Y si no qeda contento, no le devolvemoos na, pero podra vd. utilizar nuestra autentica cizalla cortadora xp-2.

Referencias prosimamente.

guebmaster

A la parada del Bus i al Metro. 

Al tren. 

Estudi sociològic en tota regla d'aqui cap allà i d'allà cap aqui. 

Olors, humors, amors. 

Confortable en la bombolleta del teu cotxe cada dia. D´anada i de tornada. 

De nit n´hi ha menys.

La vol vostè de dia de cada dia, o de cap de setmana?. Obligatòria o voluntaria? 

Perquè al telecadira la gent no fa burilles?

Al videoclub els diumenges per la tarda i també buscant bolets. Hi ha massa gent al bosc, i el bosc se´ns fa petit... 

Al Barça, als concerts, en l´Oci de pagament. A Ca´n Vilaró encara que només hi hagi una persona... sembla que els hi moli.

Al cine el dia del pobre.

Cues...

Menos libres que lombrices en los tiestos del balcón, 

queremos, más y mejor, vivir en una ilusión.

Libertad de cinco estrellas, estereotipos encadenados,

cláusulas de no-renuncia, nuestra vida en un contrato.

Muy deprisa y estresados, preocupados y  encegados,

por querer tener aquello que nos da derecho a ser.

 

Quiero el coche que me lleve al atasco del deseo.

Ser más igual que los otros para así ser muy feliz.

Democracia chapucera, masa que mandas nada:

te sientes muy libre y dueña de tu propia estupidez.

Oh gusano en tierra fértil, oh ser vivo funcional!

Tu significas lo sabio y el sentido existencial.

 

 

Reprendre el fil de la vida quan el més calent sembla ser a l'aigüera. 

Hi ha qui diu que totes les històries son grans, si un vol que ho siguin.

 

I també diuen que les grans històries mai acaben; que viure és un "work in process" necessari per aprendre que estem aqui. 

Arriba un nou any, miro enrere i miro endavant... Deu n´hi do. 

Tots plegats som un compendi de camins ben curiosos.

I miro a l´ara, a l´avui. No hi ha receptes màgiques ni pocions miraculoses.

En el meu cas em miro el melic i veig que és força net.

Estic bé, estic aqui a vegades. 

 

Que Jesus sigui Nat, no vol dir que ho sigui de l´olla.

Arriben festes, i a naltros, als fills del primer i més original trio de la història (Pare, Fill, i Esperit Sant), se'ns envà la xaveta en una progressió tant surreal i descerebrada com la religió del diner permet. 

Allò que ha de ser una celebració a la possibilitat real de creixement, l´homenatge a allò que ens adjectiva, es converteix en una orgía al sensesentit més bàsic i patxangueru. Ole nuestros pinroles.

Faig un brindis a la moderaçao i a la tranquilitat, que com diuen aquells que saben:

Inside meditation, (Padentro meditació)

Outside moderation.(Pafuera moderació)

Pau, Balanç i Harmonia. 

Om Shanti

Premis Solidaris

Estimats solidaris que em doneu premis per ser un patilleru digital, palamor de Deu, absteniu-vos, que això més que un blog és una ofensa als que amb esforç, carinyo y tesón, s´ho curren per tenir una cosa que expresi coses!.

I això que faig jo és encara un voler encuadrar coses sense aconseguir-ho i un provar sense arribar "a". Un coitus interruptus, un gatillassu, un joder com va aixo, un voler i doler, un fracàs cibernètic... un casi rendir-se abans de començar a pillar cachu. Voleu dir que lo meu no seria un fotoblog o un myspace, o pagar una pasta a algu que es curri una web al meu gust? Yoquieroponermisfotoscomoyoquiero!

I no me´n surto ni amb la senyora que es rasca el cervell !!!

coñññiocohones!

Suposo que ho haurem d´inaugurar encara que no sàpiga ben bé com fer anar la cosa encara.
Així tampoc és qüestió de fer-ho gaire solemne....
"UN, DOS, TRES. PROBANDO, PROBANDO"

Champagne for everyone!