M´estic llegint un llibre molt interessant.Parla de la experiència d'una infermera catalana que ajuda a organitzar un sistema de salut en una tribu d'Indis del Canadà, els Cri.
És apassionant veure com, a mesura que passa el temps, ha d'anar canviant els seus patrons per adaptar-se a una realitat i una forma d'entendre el viure diferent. Trencar motllos, respirar fons i encarar la por.
En Moi en el seu últim post fa referència a això. Les quadrícules mentals ens condicionen i ens encotillen ja de ben petits. És curiós com reconeixem allò que parla veritat.
El cap d´una d´aquestes tribus del llibre diu això:
Som pocs, pero no som una minoria,
perque el nostre germà és tot el mon natural,
i per això som la majoria.
No és el moment de tenir por,
no hi ha temps per al temor.
perque el nostre germà és tot el mon natural,
i per això som la majoria.
No és el moment de tenir por,
no hi ha temps per al temor.
4 comments:
Me'l deixaràs llegir?
Mama
Por qué es tan difícil salir del patrón si en realidad lo que nos hace felices es ser diferentes ?
El ser uno mismo a pesar de todo nos deja desnudos y eso es lo que da miedo.
Brindo por los que son lo que quieren ser.
efectivament hi ha persones que en un moment determinat de la seva vida prenen la decissió de canviar els patrons amb els que ha estat educats, respiren a fons i encaren la por;els admiro per la seva valentía i tot i ser desconeguts tenen a la seva disposició tot el que jo els hi pogui oferir....no hi ha temps per al temor.Li deixaràs el llibre a la mama, a que si?
Ai, companys...
Sabeu qué és la vida?
La vida és una malaltia mortal de transmisió sexual.
Visca la vida!
Post a Comment