En Sam explica en un post el possible posicionament de la Hillary Clinton en respecte a la guerra d´Irak (i en consecuència la seva actitud enfront d´altres possibles conflictes).

Sempre m'ha cridat l'atenció el fet de que en les presidencials dels Estats Units, els candidats fagin valer el seu passat militar i guerrer com algo positiu. Sembla que els ajuda a guanyar vots.

La Hillary no va estar lluitant al Vietnam, al Panamà ni a Korea, i algun assessor li devia suggerir la necessitat de mostrar a la nació el patriotisme ranci típic i tòpic dels americans.

Fa poc vaig llegir en un diari el "chascu" que s´havia emportat la senyora en declarar que uns anys enrere, en una visita als soldats americans a Bosnia, al baixar de l'avió va haver de protegir-se a causa del risc de ser disparada per franctiradors. Sembla ser que el vídeo d´aquell dia en que se la veu a peu de pistes tranquil·lament (rebent un ram de flors de mans d'una nena innocent) ha desemmascarat la trola.

M´encantaria una presidenciable femeninament valenta. Una dona que comenci a fer valer el "WOMAN POWER" lluny d'estereotips equivocats, amb la imaginació i la creativitat inherent al sexe femení. Pero gobernarà una dona que es posarà els pantalons copiant patrons caducs, "masclistes" i absurds.  Trobo que el fet de que una dona accedeixi al poder no significa res si res no canvia. Reivindico la  oportunitat femenina per començar a canviar dinàmiques polítiques erronies i per inspirar a la resta del planeta noves maneres de veure y viure el mon.