L'astenia tardorenca

Diuen que fou en quells dies, amb el nostre llaurador intrèpid enfeñiat amb la sembra d'Espinachs, amb el pais sencer posant espelmes a la Mare de Deu de ses Hipoteques, amb ses families buscant un coixí on amagar els estalvis, amb el govern volent rescatar els pobrissons bancs i amb els amics del BBVA anunciant que el benefici net del trimestre anterior era de 1951 milions d´eurus, que els freds van nar rribant.

Tot hom sap que quan els freds rriben tot va més lent, com ses tomaqueres. I encara que el nostru protagonista cibernètic mai perd la seva audàcia, se sentia potser quell dia com quells que fumen pedres morunes i porten ets ulls com granotes trepitjades per carros.

Diu la llegenda que sentint-se xinst de lent, en mestre llaurador segué llàl marge quell dia tardorenc tot veient-les passart. I fou xinst que passà un ego més ignorant que el séu, un d'aquells que manega dublés sens cor i sens estómac, i li´n proposà un negoci fàcil i sucós tot afirmant-li-ho-hi ques forrarien amb quella operació. I fou xinst com quell arrogant homo dels dublerts li´n menjà s´orella proposant fer un aparcament per a camions als seus horts. I xinst va sert com de tant insistir-li amb màrqueting d´ESADE, estadístiques estèrils i resultats sense ànima, que el nostru heroi oblidà la seua astenia tardorenca.

I diuen els vells escrits, que a l´inconmensurable Pagès Cibernètic li'n arribà un superpoder maravellós vingut d'allà on no sona. Explica l´epopeya que engaltà cada un dels forats del nas d'aquell de la corbata amb els seus dits index i cor (extranyament anomenat també cordial) i, oblidant el precepte de l´amor compassiu, acompanyà d´aquesta manera al senyor de la gomina fins al marge de la bassa fent-lo caure dinst.

I xinst va sert com quell homo dels numerus i el màrqueting, sobtat per la gelor d´aquell aigua verda pero bona va esdevenir bo. I xinst fou com des d´aquell moment li donà per a plantar bròquils si era tardor, o mongetes a la primavera, allà on hi veia un pàrquing.

I diuen els vells d´aquel lloch que fou xinst, gràcies a aquestes rudes manerotes, com la última gesta de l'inefable pagès cibernètic fou cantada "allende los mares" per joglars i músics pop.

I culurí culuradu...