- Quina és la via?- preguntà el deixeble Zen-

- La percepció aguda de la evidència de les coses- respongué el mestre.

Unes preguntes a l'aire, que no ho tinc clar. Potser és una mica lio... però és que busco pis de lloguer i així és com estic:

1- Un@ senyor@ que lloga el seu pis o casa, és normal que ho faci per la suma de la hipoteca que paga?.

2- I si el/la senyor@ va adquirir la vivenda a un preu "normal", ha d'adequar el preu a la "dinàmica del mercat", o hauria de llogar al preu de la seva realitat hipotecaria?.

3- Seguir la "dinàmica de mercat" és deixar-se imbuir per preus inflats que tots sabem que son de la "Señorita Pepis"?. 4- Si et deixes imbuir et converteixes en un especulador que fa bombolles?. 5- Existeixen especuladors malignes i benignes?... Vull dir, és pitjor el que especula amb la seva única propietat (cosa micro), o el que ho fa com a "modus vivendi" (cosa macro)?

6- Els especuladors bombollerus rebràn algun tipus de càstig diví i/o mercantil... o "pillarem cachu" tots per ser una panda de cobdiciosos avars ignorants insolidaris consumistes inconscients egoistes i garrulus allà on ens pillin?

7- I si resulta que la bombolla no és res més que una bombolla, seguirà tot condicionat per 10 anys de preus inflats i presa de pel generalitzada? 8- Hi ha marxa enrera a la xarxa de bombolles de mentida en que ens han obligat a caure?

9- Ser Europeu significa que t´agrada l´Euro i el que comporta? Val la pena ser Europeu?

En Sam explica en un post el possible posicionament de la Hillary Clinton en respecte a la guerra d´Irak (i en consecuència la seva actitud enfront d´altres possibles conflictes).

Sempre m'ha cridat l'atenció el fet de que en les presidencials dels Estats Units, els candidats fagin valer el seu passat militar i guerrer com algo positiu. Sembla que els ajuda a guanyar vots.

La Hillary no va estar lluitant al Vietnam, al Panamà ni a Korea, i algun assessor li devia suggerir la necessitat de mostrar a la nació el patriotisme ranci típic i tòpic dels americans.

Fa poc vaig llegir en un diari el "chascu" que s´havia emportat la senyora en declarar que uns anys enrere, en una visita als soldats americans a Bosnia, al baixar de l'avió va haver de protegir-se a causa del risc de ser disparada per franctiradors. Sembla ser que el vídeo d´aquell dia en que se la veu a peu de pistes tranquil·lament (rebent un ram de flors de mans d'una nena innocent) ha desemmascarat la trola.

M´encantaria una presidenciable femeninament valenta. Una dona que comenci a fer valer el "WOMAN POWER" lluny d'estereotips equivocats, amb la imaginació i la creativitat inherent al sexe femení. Pero gobernarà una dona que es posarà els pantalons copiant patrons caducs, "masclistes" i absurds.  Trobo que el fet de que una dona accedeixi al poder no significa res si res no canvia. Reivindico la  oportunitat femenina per començar a canviar dinàmiques polítiques erronies i per inspirar a la resta del planeta noves maneres de veure y viure el mon. 

Diuen que el temps de l’alimentació a baix cost ja ha passat a la història.
L’encariment de productes bàsics com el blat, el blat de moro, o l’arròs planteja nous problemes alimentaris d’abast mundial.
Les raons d’aquest encariment, diuen, son diverses: males collites a causa de fets climàtics, conversió de terrenys per a la creació de “bio” carburants, pèrdua de superfície conreable, augment del consum...

Aquesta pujada no afecta gaire a la família "occidental"; els habitants dels països rics gastem en alimentació aproximadament el 18% dels nostres ingressos. Els països que estem en aquest carro representem el 20% de la població mundial i gastem vora el 80% dels recursos energètics planetaris.

Però per al 80% restant de la població mundial, els efectes de la economia global son desastrosos. Una família “normal” d’un país “normal” pot gastar el 70% dels seus ingressos en menjar.

La crisis alimentaria de l’arròs (que s´encareix fins al doble del seu preu) serà tema de debat a l’agenda del G-8, que tindrà lloc al Japó el pròxim Juliol. Els productors esgrimeixen l’augment del consum com una de les causes per a la pujada de preus, i resulta que la major part de l’arròs de qualitat es comercialitza per al mercat internacional. Avui, països com Filipines comencen a recórrer al gra transgènic (modificat genèticament) per a fer front a la crisis i garantir el consum intern.

No hi ha prou arros. El preu puja. Nosaltres el podem pagar i ens el quedem. Ells es foten de gana... i per solucionar-ho ràpid es queden el transgènic que nosaltres no volem ni veure.

La ecuació resultant és aquesta, o potser peco d'anti sistema?

A la tele3, la nostra nostrada, ens van emetre un programa on parlàven de l'aigua i el séu valor inestimable. Unes dosis de concienciació enmig de tanta patxanga fan molt bé, trobo. Pero resulta que al primer anunci publicitari, van i ens proposen comprar un cotxe amb etiqueta "ecològica" per el seu baix consum. Un Seat Leon 1.8 tdi amb llantes d'aliatge de noséquè, climatitzador per aguantar millor el canvi climàtic, navegador de secano, i misèries vàries. 

No van tenir la decència d´anunciar una Jerra per a filtrar l´aigua de l'aixeta, o uns segurus mafre per allò de no tenir tanta por a la que ens caurà.

Ens demanen responsabilitat... 

Algú els hi podria suplicar una mica de coherència?. La necessitat d´aigua i la necessitat de consumir al preu que sigui només lliguen a la tele.

M´estic llegint un llibre molt interessant.
Parla de la experiència d'una infermera catalana que ajuda a organitzar un sistema de salut en una tribu d'Indis del Canadà, els Cri.
És apassionant veure com, a mesura que passa el temps, ha d'anar canviant els seus patrons per adaptar-se a una realitat i una forma d'entendre el viure diferent. Trencar motllos, respirar fons i encarar la por.

En Moi en el seu últim post fa referència a això. Les quadrícules mentals ens condicionen i ens encotillen ja de ben petits. És curiós com reconeixem allò que parla veritat.

El cap d´una d´aquestes tribus del llibre diu això:

Som com una conciència.

Som pocs, pero no som una minoria,
perque el nostre germà és tot el mon natural,
i per això som la majoria.
No és el moment de tenir por,
no hi ha temps per al temor.

Una vegada passejant amb un amic, vam trobar a un conegut que es dedica a "l´alta" política:
- Què tal John (qui diu John diu Ferran) com va tot?
- Ara em dedico a enganyar la gent - va dir somrient amb to cínic- Manego una empresa al servei d´un partit polític que es dedica a generar "tendències d´opinió".
-I de què va això?.
- El que fem és el que fa el pagès:
Primer preparem el terreny, després l´abonem, a continuació hi plantem la llavor del que volguem que hi creixi, i finalment amb el màrqueting, les enquestes, la ràdio, la tele i els mitjans adequats.... tachán! aconseguim l´estat d´opinió social que necessita el nostre client!
-Pero a veure... la gent té un criteri -li vaig dir-. Entenc el que passa al méu voltant i en puc ser crític.
- Ho generem tot. Creem la notícia i la contra notícia amb l´enfoc que ens interessa -em va respondre-. Creem l´argument i la rèplica. Pero és la rèplica que el nostre client vol engegar -ens va aclarir- Preparem el caldo de cultiu propici amb la temporalitat adient, i desde el prisma adecuat.

Els humans som dúctils i mal.leables com alguns metalls. És curiós com la por, sovint servida a través de la mentida, ens arrossega a la fragilitat del cristall o la inestabilitat del temps primaveral.

Als amics d´Expo Zaragoza els mou l´aigua, font de vida. El séu Leiv motiv canta: "Agua y desarrollo sostenible. Un concepto único e indisoluble".
Just quan s´acabi la exposició internacional sobre l´aigua, enmig de l´àrea protegida dels monegros, un consorci americo-britànic-australià hi vol montar un garitu força interessant: es diu Gran Scala. Son 2025 hectàrees dedicades al garrulisme imperant que ens ataca per tots els "flancus".
32 casinos, 70 hotels, 32 museus, 230 restaurants, 5 parcs temàtics i moooltes mentides per justificar tant magna barbaritat. Diuen els promotors que cap al 2016, aquest lloc rebrà 25 milions de visitants d'arreu del mon anualment.
La promoció econòmica d´una zona que pateix una gran despoblació, i els 9000 euros (en blanc) que s´estan pagant per m2, fan que als "lugareñus" se´ls hi posin els ulls també en blanc. Permetre convertir els monegros (o qualsevol altre lloc) en Las Vegas demostra una falta d'amor, d'imaginació, de sentit comú i de lideratge molt típic dels nostres gobernants.... segur que ens els trobarem tallant cintes el dia de la inauguració (que es preveu cap al 2010).

A la Tele Aragonesa ens ho expliquen de forma objectiva

El link de la pàgina d´un amic que la toca molt bé...
Val la pena.

http://www.javierortiz.net/voz/samuel/tibet#comments

Torxes olímpiques que creuen continents per negar tot el que haurien de significar.

Qui és pitjor, els xinesos per fer maleses, o el COI per jugar a la puta i la ramoneta a cop de talonari?

Més ràpid que aquest model accelerat en el que vivim. Més alt que Lhasa. Més fort que la opressió i la anihilació sistemàtica del poble i la cultura tibetans. 

Més.... més... més....

El Budisme, entre d´altes coses,  et vé a explicar que menys és més. Les olimpíades, arribin com els hi arribin, els hi venen massa grans.

Mar o montanya?

Pit o cuixa?

Salat o dolç?

Amb?

Sense?

Em toca jugar un altre partidillu.

Ara toca aclarir si serà a fútbol o a bàsquet.

No me´n he sortit.

Vaig baixar-me la lletra del Thunder Road d´en Bruce, i em vaig grabar a video. Fins a

cinc vegades, vaig fer-ho. Pero penjar-me aqui fent el salsitxeru no és el que toca al 

costat de l'actuació estelar d´en Moi... Seria com portar un Donut de xocolata per als 

postres d´un dinar de diumenge a casa la Mama. Millor passar als cafès directament,

no?.

Però... ai las! mira que un senyor d´America m´ha enviat la seva versió del Sunday 

Blody Sunday dels U2. Es diu Jordi, i té un estil sincer; es nota que el que canta li surt

del cor. Corbateta i determinació. Com s´han de fer les coses. Diu que ara fa cinc anys

se´n va anar a fer el guiri a un pais mesopotàmic amb una amic Anglès i un altre hispà

nic. S´ho van passar tant bé que hi ha posat un negociet o algo així per la cosa del 

prosperar. Ole tus mahones George !.

Cantant a 45 rpm, espantes els teus mals a 45 rpm?

El rei Moi, amb els "Cantaire's & The nonairen'st" s´ha tirat a la piscina amb el Thunder Road d'en Bruce. If somebody wants... i propose to sing the same song in youtube... i farem col.lecció. Jo ja m'estic imprimint la lletra.

http://www.youtube.com/watch?v=6zxBZIlWWN8

Fieras ! Que seis unos fieras!

Eleccions.

Ha arribat l´hora de que els candidats a Reis Mags ens escriguin la carta. Màrqueting, photoshop, tendències d'opinió, publicitat, enquestes i maquillatge a quilos per a que escollim el "millor" venedor de motos. És l'hora de tornar a interpretar entre linies per acabar descobrint que estem gobernats per una panda de garrulus reflex fidedigne de la societat on han nascut. Pero, pobrissons, no en son culpables. Els nostres líders no poden evitar ser víctimes. Un producte de consum tant volàtil com el paper de cuina o la tele a través de la qual els coneixem. Un producte que ha de ser "top sales" al preu que sigui. Ja sigui a través d'una caricatura al Polònia, o gràcies al joc brut, la tergiversació, la mentida o la descualificació de l'altre. El preu del "joc polític" de llarga distància, necessàriament significa que la ètica i la veritat passin a un segon terme. No hi ha termes mitjos. És el preu que té ser un bon líder demòcrata. Si jo creiés en aquests Reis Mags, el primer que els hi demanaria, seria que em deixessin escriure la meva propia carta ... i segur que em portarien carbó.

Ea pues! Lo prometío es deuda.
Aqui la revolucionaria cizalla xp-2.

La erramienta ideal pa cortarmalas ondas. Complementa el gallumbo hz23 recolocador de buebos inchaos i critolins jartos de to (ver foto abaho, em februari 3 ). El diseño ergonomico del utensilio permite usal.lo sin aiuda externa, i controles de calida internasionale an ditcho que si, que vale, i que corta un buebo, o dos.

Arguien estasta los buebos?

Con el nuevo gallumbo hz23, confecionado con la urtima cosecha de fibras de argodon, la cosa vorvera zitio.

El suspensorio incorporado "plusmaster" es ergonomico y economico. Ambasdos carasteristicas a la vez.

Apto para hombres questan jartos y para mujeres questan astal critolis.

No pue ni andar por el peso de to? Nescesita asta bastong? Con el desto que bendemos no ira uste al medico ni al sicólogo.

Todo a sitio en un plis plas.

Pididos en esta misma gueb.

Y si no qeda contento, no le devolvemoos na, pero podra vd. utilizar nuestra autentica cizalla cortadora xp-2.

Referencias prosimamente.

guebmaster

A la parada del Bus i al Metro. 

Al tren. 

Estudi sociològic en tota regla d'aqui cap allà i d'allà cap aqui. 

Olors, humors, amors. 

Confortable en la bombolleta del teu cotxe cada dia. D´anada i de tornada. 

De nit n´hi ha menys.

La vol vostè de dia de cada dia, o de cap de setmana?. Obligatòria o voluntaria? 

Perquè al telecadira la gent no fa burilles?

Al videoclub els diumenges per la tarda i també buscant bolets. Hi ha massa gent al bosc, i el bosc se´ns fa petit... 

Al Barça, als concerts, en l´Oci de pagament. A Ca´n Vilaró encara que només hi hagi una persona... sembla que els hi moli.

Al cine el dia del pobre.

Cues...

Menos libres que lombrices en los tiestos del balcón, 

queremos, más y mejor, vivir en una ilusión.

Libertad de cinco estrellas, estereotipos encadenados,

cláusulas de no-renuncia, nuestra vida en un contrato.

Muy deprisa y estresados, preocupados y  encegados,

por querer tener aquello que nos da derecho a ser.

 

Quiero el coche que me lleve al atasco del deseo.

Ser más igual que los otros para así ser muy feliz.

Democracia chapucera, masa que mandas nada:

te sientes muy libre y dueña de tu propia estupidez.

Oh gusano en tierra fértil, oh ser vivo funcional!

Tu significas lo sabio y el sentido existencial.

 

 

Reprendre el fil de la vida quan el més calent sembla ser a l'aigüera. 

Hi ha qui diu que totes les històries son grans, si un vol que ho siguin.

 

I també diuen que les grans històries mai acaben; que viure és un "work in process" necessari per aprendre que estem aqui. 

Arriba un nou any, miro enrere i miro endavant... Deu n´hi do. 

Tots plegats som un compendi de camins ben curiosos.

I miro a l´ara, a l´avui. No hi ha receptes màgiques ni pocions miraculoses.

En el meu cas em miro el melic i veig que és força net.

Estic bé, estic aqui a vegades. 

 

Que Jesus sigui Nat, no vol dir que ho sigui de l´olla.

Arriben festes, i a naltros, als fills del primer i més original trio de la història (Pare, Fill, i Esperit Sant), se'ns envà la xaveta en una progressió tant surreal i descerebrada com la religió del diner permet. 

Allò que ha de ser una celebració a la possibilitat real de creixement, l´homenatge a allò que ens adjectiva, es converteix en una orgía al sensesentit més bàsic i patxangueru. Ole nuestros pinroles.

Faig un brindis a la moderaçao i a la tranquilitat, que com diuen aquells que saben:

Inside meditation, (Padentro meditació)

Outside moderation.(Pafuera moderació)

Pau, Balanç i Harmonia. 

Om Shanti