Bodinstitut

Passaren dies i les cols creixeren. Ses patateres, ufanoses com adolecents, eren atacades per legions de cargols inclinats a sabors tendres. Expliquen los relats de lo magèstic “Pages Cibernètic” que fou segut a l’autobus i “d’humores irritabilis” per xonst dels cargols, que ribà a ses orelles la xàtxara més inaudita qel repertori  humà lin via ofert fins al moment:

Eren Filla i Mare. La primera, jove i graciosa com ses pateteres, sostenia tot mastegant un xiclet ansiosament que precisaba un blanquejament dental i una talla 90 de pitam. La segona, dona sumament comprensiva ab escot sospitosament jovenívol, li´n respongué ab afectació pedagògica quel seu ajut econòmic depenia dels resultarts als exàments finalts.

Diu el sabert populart que fou xinst com el nostru benevolent especiment rural, home més inclinat a la rauxa que al seny, sorprès per tal mostra de descontrol general, s’inclinà vers sa finestra. I diuen aquels cu saben, que fou de manera gens subtil que gasejà ab intensitat poderosa els dos subjectes bípeds femenins de ben deprop.

I xinst va sert com sens dir res, gràcies als megapoderts intestinals del fabulós “Pagès Cibernètic”, quells dos sers despistorts van veure la ium. I fou xinst que l’una esdevingué estudiant exemplar i dona de seny. L´altre, a partirt d´aquel moment, tingué una existencia dedicada al trebali social, a conrear patateres allà on veia un “bodintstitut” i al boicot, íntim pero ferm, de ses multinacionals perfumeres.

I Lorinst loradonst …