FEisbuc

I xinst va sert quels companys cibernautes del bon “Pagès Cibernètic” el convidaren al facebook. I fou xinst que pensà que pudé valia la pena deixar un ratu els naps i treure-hi el cap.  I passà que per entrar quel llotch de linternet li demanaren dades personals.

I les donà.

I després li preguntaren si volia enviar un mensaje als seus amitchs. I ell digué que ca, que per xòs estaba llaunst. I li demanaren el seu correu lectrònic i la contraseña per puderu fer.

I fou.

I li digueren que llegís les condicions d´un contracte i que aceptés. I sense miraru gaire perquè era tot llò llarg, avorrit  i ell nava per feñia, que fou que acceptà.

I entrà en aquell mon digital. I hi posà una foto seva, i una de de la calçotada en familia. I aparegueren amitchs que tenien altres amitchs que tenien més amitchs. I les preferències de cada un. I tot era com un infinit palangre de pescar lluços amb l´arbre genealògic i sociològic de cada lluç. I llaunst aparegué gent del jardí d'infància i de l´escola i l´institut i la unibersitat i amigues i els seus fills, i nobies i exnobies i complets desconeguts. I tots es feien dir amitchs.

I el bon pagès veié que ben poc tenia per explicar llà.

I quell homo escurat de memoria pel que fa a numbrus, recordà quel seu passuord eral mateix a tot arreu.  I se sentí estrany perquè veié que si estaba a ca´n feisbuk, com en una presó, les seves cartes i la seua privacitat no serien mai més seves.

I es preguntà el nom real del gran desvirgador d´intimitats. I es preguntà qui és que pot comprar tantes maquinotes per guardar la informació de tanta i tanta gent de tot arreu. I es  preguntà d´on feien els dublés per fer el negoci.

I recordà per a qui estan fetes les lleis, i quels homos dormim als llorers. I veient quels rabes del seu hort s´havien de regar, i dient-se que llò era una merderada de gran pudor, volgué desaparèixer totalment d´aquel llotch, i fer desaparèixer les seves dades per no treure-hi el cap mai de més.

I veié que no es pot.

I culurí culurat el pagès se sentí enculat. I diuen que xinst va sert que jurà que quell abus no quedaria xinst i començà a buscar un Sanchu Pansa que l´ajudés en la croada contra l'abusador.