00:00:00

Pirates o Robin Juds?

I xinst va sert com al nostru bon llaurador cibernètich, aquels a qui deien pirates li caieren millort. I no els veié més malvarts que quells qui es fan dir bons. I recordà que tot depèn del cristall amb que es mirin les coses. I que a vegades els cristalls son tant foscos que no et deixen veure més enllà dels nassos. I que llòs quen diuen “legalitat” sovint no és res més que un pou de gran merderada i pudor.

I pensà en qui és més pirata, si aquell que expolia sistemàticament sense considerar res més que la pròpia butxaca, o aquell que expolia a l’expoliadort.

Cliclocliclac clicliclocliquec cliclo cliclac.

I xinst va sert com el nostru intrèpid ‘mitch, el contradictori Pagès Cibernètich,  es llevà suart  i fet caldupollurt,  doncs somnià que tremolàven els carrerts.

Veié maquinotes dominant,  i allò que habia estat forjat ab temps, necessitat  i imaginació, era substituït per normativa urupea, estudi tècnich  i criterio uniformador.

I a Uropa, qués un lloch lluny pro prop com la Santisima Trinidad, tutom ballava al mateix pas: UN dos, UN dos, UN dos. I veié quels homos ja no u eren, eren productors cecs de coses. I n’hi ha un que fa sabates a Madrit que ens vol salvart i té un plan, un pressupost i  uns terminis. I tot s’ha  de fer ràpit, que quet senyor treu els dublés tant de ràpid com els dona. I depressa, no ens ho mirem gaire, ràpit ràpit, brillu brillu.

I veié la plaça dels peixos liposuccionada i farcideta de botox.  I el pi mirant-la raru de reüll. I els peixos de la plaça en processó cap a l’hermita de l'Alegria demanant el diluvi universal. I les escales de la Biblio despedint-se dels veïns, i els veïns ballant el ball del Màtrix ab els ulls tapats. I a les escales de l’església, els Ànecs de la bassa de Can Matas fent-se la foto per guanyar les properes municipals amb un cartell a darrera afirmant  “Un govern de gent propera”.

I l’ inefable, l’ espontani, el rauxat llaurador de terres, de cop recordà que en el seu somni, només en el seus somni, éll col.laboraba en la disbauxa generalt fent d’informadorlt. I es veia aconsellant als carrers ser còmodes, i suggerint a les escales velles d’emigrar a Cuenca, que diuen que llaunst  hi van bé.

I lorinst loradonst… el cuentu de mai acabart.

 

I fou en Setembrelst, temps de núvolsts i plujelst que l’amich ciberpagès nà llaunst les vinyelst a veremar, qués el ques fa en queixes dates. I es feu un fart de collir gotims de raïmlst, i sa ronyonadal bé que quedàlst mirant a Cuenca, que diuen qués un lloch tant i tant dallòs de lluny.

I conegué un amich Ecuatorià moreno ab cara de sargentuls, i un altre de Chilert ros com el blat, i un tal Juseín que n’era negrot i collia que semblavart que ho pogués fer tot ell solert. I n’hi habia una que se’n deia Jara, guapa i peludalst perquè si, i un Wilfredo, i un d’allà on es fan els purus i es balla tant de molt, i una intrèpida Lia ben indígena del lloch aquest on som.

I el nostru amitch pensà en llò dels nacionalismelst. I en la cosa queixa de les banderetes i els himnelst i els discursolst i les independèncielts. I vié que quest mon nostru tant de petit n’és avui com de dependent. I que el que no arriba d’allà on la gent menja ab palillos, va cap llaunst on la gent mastega Xiclert. I que tot queda xinst barrejart en questa bola on vivim.

I pensà en les pàtries putes, les banderes brutes, les fronteres mortes i en tot allò que canta la diferència dels uns i els altrislst pel fet de ser de tres pobles més enllà. I tot per a mi, i a vosaltres cus donin pel culst ab una canya esquerdadart ben de molt.

I  rigué pensant quant d’estupilts que som mirant-nolst al melich nostrul, pudent collir la vinya tots juntets i xerrant i rient i cansant-nos-hi tant i tant.

Fou en quell dia estiuench quel excelent homo rústic, el passota còsmich, l'animal bíped caminat de camins, nà fins llàls nou pins, dalt la montanya, ab gran tèchnica mastegadora de fonoll. 

No se sap ben bért si fou inspirat per quela visió del gran contagi humà a dreta i esquerra, o sentint la remor urbana, que escrigué ab un pal quets versos al terra mateix:

 Som vaixells a terra ferma

Capitans que dubten molt

Bússos en aigues negres

Monjos en combat a mort.

Som astronautes porucs.

Pollets caiguts d’algun niu.

Som tot allò que no hauriem

i de fet som ben jolius. 

Caminem cap un lloch d’enlloch,

volem el que no és aqui,

ens menjem el mon que se'ns menja.

I ens mentim per a no patirt.

I diuen que habent cabart questa gran rima, l'amich pagesot es feu una bacainota del quinze.

Lorinst loradonst quet cuentu ´cabart n'és.

El poema ben totnto

Que fou un nap?
potser una col?
fou una mena de corriol?
Fou un present ?
un vol d´ocell?
Una gran joia i un bell moment?
Fou un instant?
Un gran "tachán"?
Fou un chupitu de pacharán?

Sigué llaurant
passà volant.
un colomí
passà rassant.
I sáturà
tot confiat
I de les bledes
en feu un nyam.

I al gran pagès
tot ben entès
tant gran patilla
li feu el pes.
I el deixà fer
-vès que hi faré-
I amb l´arrosset
no et cuinaré.

Mars attacks !!

I diuen que fou xinst quel nostru inefable Pagès Cibernètic, homo instruit en la escola de la vida, es llevà quell dia pensant en lo malson més estrany que via tingut en molt de temps llàunst. En la famosa “conspiratio marcianibus somniatta”, éll mateix ens u relata xinst (extracte del document):

1.1-        -“ (…) Anava d´uns marcianus chatarrerus galàctics que vivien en un planeta verd i bonic, d´agüies transparents i netes, ab molts d´animals i plantes, i tot i tot tant i tant bell i bé de bò de veres (…). I quests marcianus, que n´eren chatarrerus prò no tontos, feien creure als terraquis i a gents d´altrus planetes que ben important n´era de fer gastu i anar omplint els cuntainers grocs, verds i blaus. I les piles també llà on toca. I posaven deixalleries per tot arreu, on, a més merda hi deixes, més contents se´t posen (…)”.

2.9          - “I els aliats dels marcianus extraterrestres eren aquels ques fan dir governants (…)”.

2.10       - “I a aquella manera de funcionar li´n van posar un nom ben de bonich: Reciclatge”.

5.3  - “I després ells (els marcianus), tant vius n´eren, que recollien la purqueria selectiva de tan en tan quan els hi faltaven dublés i es forraven venent-la més enllà de la constelació d'Orion (…). I així, ells, que tontos pas de ser-ne, de treballar gens de ni brot. I naltrus de pencar com a Ases, i tot llardós i fet malbé i rius i mars i aires nets ni de lluny curanta pobles”.

7.7         - “I ab els dublés quels marcianus extraterrestres feien a cabassos ab nostrus desperdicis, podien nar de vacances a un lloch quels hi grada tant allà a Casiopea. On dones blaves vestides fins les celles, lletges a parir hi ha dues, i un bingo n’és també, i a ells molt quels i grada xòs (…)”.

9.6    - “I su passaben bé i reien els marcianus a costa de la suor dels homos i el desgast dels planetes atjens”.

11.1   - “I el seu planeta era verd i bonic sempre, i en fruïen i en feien bon gaudir mentre el restu de les galàxies curraba per a ells com a negrots Maresmencs”.

El Pagès Cibernètic en acció

CRISIS

I fou mirant als ulls d´aquel homo empresari, quel nostru mestre camperol entengué llò quen deien “la crisis”. I hi veié ansietat, nervis, i gran dubte. I hi veié també vertígen, insomni i patiment.

I hi veié el no Sabert.

I fou xinst com lo “Pagès Cibernètic” , que quell dia s´havia llevat trempat i clarivident, afigurà que gran bufetada arribava, perquè gran era l’altura desdon havia de caure tota quella manera de no entendre. I sentí pena veient quels homos no guaiten l'origen de tanta miseria i tant de desmadre.

I recordant que una taronja no pot ser exprimida sempre, descubrí que la renuncia i la humilitat habien de ser apreses a les dures o a les madures per quells ques fan dir l'occident. I intuí també quel preu quels homos haurien de pagar per tanta disbauxa petit en seria pas, doncs mai els habia faltat el plat a taula i ploràven només dimaginarsu.

I entengué que llò quen maldeien “crisis”,  era tant de sols un altru pas necessari per nar ‘cabant la cultura dels dublés, el desparrame, el tenirt, i el conèixert sense Sabert.

I xinst va sert com, veient les barbes d´aquel empresari pelart, l’august “Pagès Cibernètic” anà a remullart les seves allà a la bassa de l´hort.

I culurí culurat…

FEisbuc

I xinst va sert quels companys cibernautes del bon “Pagès Cibernètic” el convidaren al facebook. I fou xinst que pensà que pudé valia la pena deixar un ratu els naps i treure-hi el cap.  I passà que per entrar quel llotch de linternet li demanaren dades personals.

I les donà.

I després li preguntaren si volia enviar un mensaje als seus amitchs. I ell digué que ca, que per xòs estaba llaunst. I li demanaren el seu correu lectrònic i la contraseña per puderu fer.

I fou.

I li digueren que llegís les condicions d´un contracte i que aceptés. I sense miraru gaire perquè era tot llò llarg, avorrit  i ell nava per feñia, que fou que acceptà.

I entrà en aquell mon digital. I hi posà una foto seva, i una de de la calçotada en familia. I aparegueren amitchs que tenien altres amitchs que tenien més amitchs. I les preferències de cada un. I tot era com un infinit palangre de pescar lluços amb l´arbre genealògic i sociològic de cada lluç. I llaunst aparegué gent del jardí d'infància i de l´escola i l´institut i la unibersitat i amigues i els seus fills, i nobies i exnobies i complets desconeguts. I tots es feien dir amitchs.

I el bon pagès veié que ben poc tenia per explicar llà.

I quell homo escurat de memoria pel que fa a numbrus, recordà quel seu passuord eral mateix a tot arreu.  I se sentí estrany perquè veié que si estaba a ca´n feisbuk, com en una presó, les seves cartes i la seua privacitat no serien mai més seves.

I es preguntà el nom real del gran desvirgador d´intimitats. I es preguntà qui és que pot comprar tantes maquinotes per guardar la informació de tanta i tanta gent de tot arreu. I es  preguntà d´on feien els dublés per fer el negoci.

I recordà per a qui estan fetes les lleis, i quels homos dormim als llorers. I veient quels rabes del seu hort s´havien de regar, i dient-se que llò era una merderada de gran pudor, volgué desaparèixer totalment d´aquel llotch, i fer desaparèixer les seves dades per no treure-hi el cap mai de més.

I veié que no es pot.

I culurí culurat el pagès se sentí enculat. I diuen que xinst va sert que jurà que quell abus no quedaria xinst i començà a buscar un Sanchu Pansa que l´ajudés en la croada contra l'abusador.

Bodinstitut

Passaren dies i les cols creixeren. Ses patateres, ufanoses com adolecents, eren atacades per legions de cargols inclinats a sabors tendres. Expliquen los relats de lo magèstic “Pages Cibernètic” que fou segut a l’autobus i “d’humores irritabilis” per xonst dels cargols, que ribà a ses orelles la xàtxara més inaudita qel repertori  humà lin via ofert fins al moment:

Eren Filla i Mare. La primera, jove i graciosa com ses pateteres, sostenia tot mastegant un xiclet ansiosament que precisaba un blanquejament dental i una talla 90 de pitam. La segona, dona sumament comprensiva ab escot sospitosament jovenívol, li´n respongué ab afectació pedagògica quel seu ajut econòmic depenia dels resultarts als exàments finalts.

Diu el sabert populart que fou xinst com el nostru benevolent especiment rural, home més inclinat a la rauxa que al seny, sorprès per tal mostra de descontrol general, s’inclinà vers sa finestra. I diuen aquels cu saben, que fou de manera gens subtil que gasejà ab intensitat poderosa els dos subjectes bípeds femenins de ben deprop.

I xinst va sert com sens dir res, gràcies als megapoderts intestinals del fabulós “Pagès Cibernètic”, quells dos sers despistorts van veure la ium. I fou xinst que l’una esdevingué estudiant exemplar i dona de seny. L´altre, a partirt d´aquel moment, tingué una existencia dedicada al trebali social, a conrear patateres allà on veia un “bodintstitut” i al boicot, íntim pero ferm, de ses multinacionals perfumeres.

I Lorinst loradonst …

 

JALOUIN

Explica la tradició oral que trucaren a la porta del lloch on vivia en mestre llaurador.

- Truco o tratorts? – digueren quan sa porta obrí.
- Com? Digué lo mestre llaurador
- Truco o tratorts? – repetiren una munió de bípeds baixets i innocents.
- Que què? Que com? Digué el tal “Pagès Cibernètic” sens entendre què deien quels mocosos disfressats ab màscares plàstiques de morts, calaveres i monstres.
- Si me´n dones un dolç jo no te tiro ous ni t´embruto la façana- Digué un dels marrecs- Avui n’és jalouin!.

I diuen que xinst va sert com lo rocambolesc “Pagès Cibernètic” entengué ben poc d´aquel joch. I diuen los que saben u que va passar que, espantant-los amb el seu posat més amenaçador, els posà a collir bledes llà l´hort fins a fer-se fosc tal i com anàven disfressats.

I diuen els contadors de contes, que un cop cabada la feñia, els hi regalà verdures i un bon tros de regalessia. I diuen que xinst fou quels marrecs, després de tal experiencia terrorífica, es dedicaren a ballar Sardanes en cada aplec del poble, i a fer castells de manera free-lance a cada trobada oblidant-se per sempre d´aquella festivitat sens cap ni peus.

I lororins lororanonst… quet cuentu sacabado.

L'astenia tardorenca

Diuen que fou en quells dies, amb el nostre llaurador intrèpid enfeñiat amb la sembra d'Espinachs, amb el pais sencer posant espelmes a la Mare de Deu de ses Hipoteques, amb ses families buscant un coixí on amagar els estalvis, amb el govern volent rescatar els pobrissons bancs i amb els amics del BBVA anunciant que el benefici net del trimestre anterior era de 1951 milions d´eurus, que els freds van nar rribant.

Tot hom sap que quan els freds rriben tot va més lent, com ses tomaqueres. I encara que el nostru protagonista cibernètic mai perd la seva audàcia, se sentia potser quell dia com quells que fumen pedres morunes i porten ets ulls com granotes trepitjades per carros.

Diu la llegenda que sentint-se xinst de lent, en mestre llaurador segué llàl marge quell dia tardorenc tot veient-les passart. I fou xinst que passà un ego més ignorant que el séu, un d'aquells que manega dublés sens cor i sens estómac, i li´n proposà un negoci fàcil i sucós tot afirmant-li-ho-hi ques forrarien amb quella operació. I fou xinst com quell arrogant homo dels dublerts li´n menjà s´orella proposant fer un aparcament per a camions als seus horts. I xinst va sert com de tant insistir-li amb màrqueting d´ESADE, estadístiques estèrils i resultats sense ànima, que el nostru heroi oblidà la seua astenia tardorenca.

I diuen els vells escrits, que a l´inconmensurable Pagès Cibernètic li'n arribà un superpoder maravellós vingut d'allà on no sona. Explica l´epopeya que engaltà cada un dels forats del nas d'aquell de la corbata amb els seus dits index i cor (extranyament anomenat també cordial) i, oblidant el precepte de l´amor compassiu, acompanyà d´aquesta manera al senyor de la gomina fins al marge de la bassa fent-lo caure dinst.

I xinst va sert com quell homo dels numerus i el màrqueting, sobtat per la gelor d´aquell aigua verda pero bona va esdevenir bo. I xinst fou com des d´aquell moment li donà per a plantar bròquils si era tardor, o mongetes a la primavera, allà on hi veia un pàrquing.

I diuen els vells d´aquel lloch que fou xinst, gràcies a aquestes rudes manerotes, com la última gesta de l'inefable pagès cibernètic fou cantada "allende los mares" per joglars i músics pop.

I culurí culuradu...

El pagès i la paraula de Déu

I fou sense televisor, sense pasapalabra, sense vent del plà, sense noticiaris i aburrint-se com un molusc, que passà aixòs que s'explica quí:

Xinst fou que, gaudint de salut visual, el nostru ínclit protagonista llegí més. I expliquen les escriptures que quell home de poques paraules i accions sovint fútils nomenat pels altrus com "el Pagès Cibernètic" arreplegà el primer llibre que trobà n´el lloch dels llibres. I fou xinst que a la tapa hi deia SANTA BIBLIA. I es diu en cercles íntims que gafant-lo amb ambdues mans, l´obrí per la primera plana i hi llegí:

LIBRO PRIMERO DE MOISÉS - GÉNESIS -

1:27 // 1:28 Y creó Dios al hombre a su imágen, a imagen de Dios lo creó, varón y hembra los creó. Y los bendijo Dios y les dijo: Fructificad y multiplicaos; llenad la tierra y sojuzgadla, y señoread en los peces del mar, en las aves de los cielos, y en todas las bestias que se mueven sobre la tierra.

I quell homo d´ungles brutes aixecà la cella esquerra i pensà que puder allò que deia quell llibre era el perquè de tot plegat. Quels homens potser s´havien passat cuaranta pobles fent cas a quell Deu nostru senyor i que habiem fructificat com a cunills australians. I pensà que puder valia la pena multiplicar-se per zero durant un ratu i deixar xinst la terra i l´aire i l'agüia descansar de tant d´abús. I sens entendre totes quelles paraules que deia el llibrot, pillà lo diccionari i hi llegí:

sojuzgar.
(De so3 y juzgar).
1. tr. Sujetar, dominar, mandar con violencia.
Real Academia Española © Todos los derechos reservados

señorear.
(De señor).
1. tr. Dominar o mandar en algo como dueño de ello.
4. tr. Estar en situación superior o en mayor altura del lugar que ocupa otra, como dominándola.
Real Academia Española © Todos los derechos reservados

I fou xinst quel nostru amich cibernètic entengué que xinst no se podia anar pels llochs. Que qui sojusga els altris, acaba sojusjat. Que qui señoreja massa pot acabart a la guillotina. I que si el destí dels homes era sojuzgar i señorear tots els 'nimalots, era el destí dels homes desapareixer com les granotes de la seua bassa.

I diuen quells qui coneixen les ventures i desventures del Pagès Cibernètic, que tancà quell libre dels cristians, encengué la llart de foch per a escalfar-se els peus i cuinà unes carxofes ben dolces collides quell mateix matí.

i lorinst loradonst, quet cuentu cabat n'és....

La història del peix i la tele.

I fou llà a la platja de Montgat, plantat amb la seva nova canya de pescar comprada al decathlon, on queta feta esdevingué. I fou veient que ni ell ni cap dels cuaranta pescadors del lloch pescaven res, que nà a la peixeteria. I fou llà que demanà peix per al sopar. I llaunst fou que veié on havien pescat quells animals escamosos. FISHED IN VIETNAM - deia la caixa-.

I arribà a casa i posà el noticiari. I fou xinst que veié que tot era una merda, i que estaba tot poluit, o podrit, o desfet, o morit, o morint, acabat o acabant, cremat, cremant, extingit o extingint-se. I també veié que a un lloc que se´n diu Amèrica, com sempre, estaven acollonits. I veié que aquella por absurda cada vegada era més nostra.

I se´n adonà que aquell objecte plàsmic de pantalla plana, adquirit en oferta i en còmodes mensualitats a "Miri Miri Miró", no servia per res més que per a cultivar l´ansietat, la confusió i la por a domicili. I després ribaren els anuncis ocurrents i atractius i les mentides. I se´n adonà que llò adormia les ànimes.

I pensà en el peix pescat en un lloc on es passaven penes. I pensà en les bledes del seu hort, en la bondat de les seves mongetes, en els saltammonts (o saltamartinst) torracollons i en el colom que se li fotia els enciams.

I diuen que xinst va sert com quell mamífer, bíped de la raça dels homes i aprenent d´humà, gafà la Tele i el peix i els hi regalà a un negrot que collia pinyes llà prop. I fou xinst ques despedí de l´homo valent grimpador d´arbres. I fou xinst que li desitjà bon profit i ques venés aquell engendre malèfic als encants.

i lorinst loradns´t....

Trobades en Cuart Menguant

... I xinst va sert com 'quell dia el nostro mestre va obrirt ets ulls amb es formatjo dins sa cavitat cranial.

Diuen els escrits que fou en cuart menguant: Aquelles dues ànimès xumaren birres com si fos l´ultim dia compartint raons i emocions. I de les birres passaren als destil.lats, i dels destilats a la locuaçitat pastosa, la sintaxi desendreçada, el cançoner dels Minyons Escoltes i als sentiments confusos i viscerals.

I al dia següent el nostre heroi se sentí culpable per haber-ho fet de nou.

Com que el saber popular ens parla dels laberints alcohòlics en que el confús es submergeix per a justificar les pròpies misèries, el nostre aprenent d´observador - sabent-ho- es lamentaba perque ho hauria d´haver vist abans d´arribar 'llonst.

Allà, al seu temple del descans, just a dos dits del séu alè, hi jeia un ésser més semblant a un protozou que a la voluptuosa reina de la nit anterior, amb qui suposava acertadament, no habien parlat de la teoria de les cordes com ell hauria volgut.

I fou xinst com la llum tornà a ell, doncs tot bon treballador de la terra sap qés en cuart menguant que s´han de plantar els turbercles.

I xinst va sert com el nostre fantàstic "Pagès Cibernètic", cometent de nou perjuri amb si mateix dient-se que era l´últim cop que s´embolingaba d´aquella manera, es vestí per fer feñia i marxà a l´hort amb un sac de patates grillades per a plantar-les com manen els astres.

... i lorinst loradn´ts ...

Una Lliçó Rierenca

I fou xinst com, amb l´aixada a l´espatlla i els tomàquets i les mongetes al cistell, sortí xiulant i fent burilles de l'hort en un dia tant normal com tants d´altris.

I ocurrí que el nostro mestre taoista veié un tal que pujaba a tot drap Riera munt amb el seu Quad adquirit gràcies a incentius, rappels, quilometatjes, pagues dobles i dietes acumulades.

I diuen que tant ràpid 'nava el motorista, que entomà en Panchu, el gos del nostre llaurador cibernètic, enviant-lo a tumar pel cul de la tabanada que li´n va escometre.

I parlen les llengües, que veient el desastre desde més amunt, ni curt ni peretzós, el nostre resolut i heròic "Pagès cibernètic", es situà enmig del camí amb l´aixada en posició d' atac esperant l´arribada del gualtrapa.

I expliquen que el motorista, en acte reflex sense precedents, es desvià encastant- se en un pi pinyoner amb un estil també sense precedents. I explica la llegenda que de tant voluptuós que fou l´impacte, els pinyons que recollí de terra el nostre heroi en arribar allà on la moto fumejaba, estaven ja peladets.

I xinst va sert com el Pagès Cibernètic saludà el tal John (que encara tenia esma de dir ai- uix), apagà el contacte de la màquinota, i tot emportant-se les claus de l´andròmina començà a xiular la tonada que havia deixat a mitges mentre tornava a casa.

I colorins coloradn´st....

Ventures i desventures del Pagès cibernètic.

Explica la història que sigué nel any bisiest del senyor MMVIII, en una jornada estiuenca cap a les cuatre de la tarda, que el nostre trepidant aprenent d'humà pujava xino xano cap a l´hort. I diuen que va ser allà, en el revolt de queviures i foteses Navarro, on hi ha el fresc dedicat al 3% de Convergència, que quedà estorat per un fet catastròfic.

Uns homes sens dubte malvats, tapiaven amb mahons les portes i finestres d´aquella casa on havia viscut la tieta Güepa i on la sabatera del poble el proveïa de les seves sandàlies càmping de color blau cada dos istius.

- Llamps i trons!- cridà pit enfora mentre atravessava el carrer en direcció a l´escenari del crim- Escurapalles! Gualtrapes! Inconscients! Deixeu el que esteu fent inmediatament!.
I expliquen que traient la falç del sarró, com en gesta quixotesca, saltà audaç sobre el coll d´un paleta que se´l mirà incrèdul, espantat, i quasi bé admirat per tal mostra de coratge.

- On és vist !!!?? - digué a la resta de treballadorts del sector secundari tot amenaçant la iugular d´aquell a qui havia enganxat- Una casa tapiada és un insult vergonyós, un Feng-Shui indecent, una inmoralitat còsmica i us diria que també un mal presagi per a tots !!!.

I aixínst va sert com quell home hirsut anomenat pels altris com "El pagès cibernètic", acabà sopant un puré de patates grumollós amb cols allà on els Mossos fitxen, considerant-se més maltractat que ben deixòs, i sense acabar d´entendre per a qui funcionàven les lleis dels homes.

I colorinst coloradnst....

Great tales of the XXI century.

... i aixinst va sert com el pagès cibernètic va ribart a lort, va enchufar elrec autumatic, i mentre les mongeteres creixien, declaraba el seu amor a una noia eslovaca amb el uifi que pillaba dun veí amb el seu portàtil d´última generació acabat de comprar al PC city...

- Oh progrés! - pensà ell- gràcies a tu em rasco alegrement l´entrecuix sota la figuera, no com el méu revesabi que va conèixer a la seua dona tot carretejant sacs de patates amunt i avall.

- Oh tecnologia! - continuà exclamant-se mentre buscaba equivocadament una icona en forma de cor en el panell "preferencias"- gràcies a tu puc produir mongetes i teclejar les carns de la meva futura muller a l´hora!

- Oh economia! - s´exclamà mentre veia com na Anushka Seminova (dels Seminova de la Bohemia occidental) es començaba a descordar la camisa sens pudor confiada de saber que ja habia trobat marit -pensaba ell-.

- Oh política! -cridà maravellat en veure la gràcia del gest d´ella mentre es desabotonava la camisa-, em dones la llibertat d'estimar més enllà del límit de les meves terres i el méu coneixement!

... i aixinst va sert com el nostre amic, l´increïble pagès cibernètic, va descobrir que allà on hi habia d´haber pit hi habia pel. I encara que diuen que "llà on hia pel hia legria", de repent la cibernètica se li va fer com a feixuga.

... I diuen que aixinst va sert com el genial pagès cibernètic, en aquell agradable dia primaveral, vapagart lordinadort, vapagart el rec autumàtic, i aixada en mà va preparar els solcs per a que l´agüia corrés com li va ensenyar el seu avi.

I colorinst coloradonst, aquet cuentu sea cabado.

L´istiu a la bassa.

Les carpes estan tranquil.les.
Rumien al fons, movent-se lentes com ho farien vaques en un prat.
Una groga, una carbassa, una negra i un altre ... gris?.
Despullat, amb els peus a l´aigua, busco fruits entre les branques d´un alvocater gegant.
En Manu em renya quan m´hi tiro de cop, i les carpes s´amaguen espantades a la cantonada de sempre.
L´aigua és transparent com els ulls d´algú , i freda com l´hivern a algun lloc on hi faci molt de fred. El vas és petit; però no hi fa res, perque de tant freda que és no ve de gust fer d´Ester Williams. A la bassa t´hi has de sucar com un melindro.
Efecto Megatrón. La tita es contrau i les cèlules s´activen. Tot el que hi ha en tu vol sortir de l´aigua "a la voz de ya!". En Manu lladra donant voltes a tot drap per la corona del vas.
Fora l´herba rassa fa d´estoreta, i els arbres em protegeixen del vent movent-se d´un costat a l´altre.
Els amics xerren i el solet m´abraça.